Sense full de ruta

Es compleixen tres anys de la victòria electoral de Pedro Sánchez que va donar lloc al Govern de coalició. Durant aquest temps la política econòmica s’ha caracteritzat per la resposta donada a fets extraordinaris com la pandèmia o la guerra d’Ucraïna. Això ha provocat, com reconeix la mateixa vicepresidenta econòmica Nadia Calviño en privat, que no hi hagi hagut un full de ruta. S’ha hagut d’actuar aturant els cops. El que sí que hi ha hagut han estat uns quants punts de referència que han servit de guia: suport als sectors vulnerables, lluita contra el canvi climàtic i modernització tecnològica d’Espanya.

D’alguna manera, això explica les batzegades que s’han anat donant, sense oblidar les exigències d’un Govern de coalició en minoria que ha hagut de buscar suports en partits radicals d’esquerres. Del conjunt de mesures que s’han adoptat, algunes han estat clarament positives, com els ERTO, i d’altres clarament negatives, com les subvencions indiscriminades dirigides a evitar conflictes socials com els que estem veient en altres països.

En les properes setmanes es compliran també nou mesos del primer decret anticrisi a causa de la invasió d’Ucraïna per

Rússia. És el moment de fer un balanç de la seva efectivitat, abans que s’aprovin els Pressupostos Generals de l’Estat. Només així es podria deixar sense efecte les mesures que no han donat resultats esperats i centrar-se en els sectors més vulnerables.

El que ha quedat claríssim és que les mesures genèriques no han funcionat, malgrat l’elevat cost que han tingut per a les arques de l’Estat. Segons els càlculs de Fedea, un cost que s’eleva a 17.000 milions el 2022.

Si s’hagués destinat aquesta quantitat a les famílies més necessitades, amb ingressos inferiors als 2.000 euros nets mensuals, hauria permès donar-los un xec de 1.900 euros a cada una, cosa que hauria rebaixat un 30% la seva despesa mitjana en menjar i energia.

Davant aquesta situació cal preguntarse quin sentit té mantenir la bonificació al preu de la gasolina com fins ara. L’ajuda per neutralitzar la pujada dels carburants pot tenir sentit per a alguns sectors professionals, però no per al conjunt dels ciutadans. Ens agradi o no, haurem d’assumir que la guerra ens ha fet més pobres i que la lluita contra el canvi climàtic no és de franc.

En els pressupostos per al 2023 no es preveu que aquestes solucions es prolonguin en el temps. Tot i això, la decisió d’eliminar-les tindria un alt cost polític. I això fa pensar que en el clima preelectoral que vivim acabaran prorrogant-se, encara que es tracti d’un disbarat econòmic.

És en aquest moment quan es posarà a prova si Pedro Sánchez és o no un home d’Estat. La prioritat ara no és incrementar el consum de combustibles, especialment els que emeten gasos d’efecte hivernacle, sinó reduir-los. I no hi ha dubte que la mesura més eficaç per aconseguir-ho és el preu.