La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Si conduint un policia als Estats Units em cridés l’alto, no m’aturaria”
Tinc 61 anys. Vaig néixer a Birmingham (Alabama) i visc a Houston. Estic casat, tinc un fill i una neta. Soc demòcrata, crec que els republicans tenen una inclinació supremacista i que no es preocupen per la gent. No soc religiós, malgrat que el meu pare
El millor atleta de tots els temps... És una consideració que agraeixo, però jo el que vaig fer és el més senzill en tots els esports: vaig córrer el més ràpid i vaig saltar més que ningú.
El fill del vent.
Que m’anomenin així, això sí que és molt especial per mi, suposa ser part de la natura, i em fa sentir molt poderós.
Als 17 anys ja formava part de l’equip olímpic. Massa immadur?
Sí, els que m’envoltaven tenien més de vint anys, però podia tornar al meu institut després de competir, i això em donava estabilitat.
Què ha estat el més fonamental en la seva vida?
Sentir-me avalat tota la vida, pels meus pares, els meus entrenadors, la meva dona...
Els seus pares eren amics de Martin Luther King.
Tenien una relació molt íntima. Com a pastor baptista va batejar els meus dos germans grans. Els meus pares estaven involucrats amb ell en el moviment de drets civils. Des dels anys 50 van participar en les marxes i la famosa vaga d’autobusos.
Va conèixer Rosa Parks?
Més d’una vegada va ser la meva cangur, els nostres pares s’ajudaven entre ells. Quan Rosa Parks no va voler cedir el seu seient a un blanc en un autobús i va ser detinguda es va iniciar una vaga que va durar més d’un any.
Cap negre no va tornar a agafar l’autobús.
Sí, fins que van cedir. Es reunien a l’església i allà veien qui necessitava que el portessin en cotxe. Els meus pares eren professors universitaris i tenien cotxe.
El fill del vent ha viscut el racisme?
Absolutament, i fins avui tots els dies topo amb el racisme.
A nivell personal?
Tot ciutadà afroamericà s’enfronta al racisme a nivell personal.
La situació més trista que ha viscut?
La discriminació ha estat constant, quotidiana, coses tan senzilles com el to dels blancs que s’adrecen a tu. He experimentat el racisme al llarg de la meva carrera per exemple en la forma com vaig ser jutjat pels mitjans de comunicació.
Per dopatge.
En les proves de la selecció olímpica dels Estats Units el 2003 abans de Seül’88. Eren medicaments contra el refredat i es va desestimar. Sap què passa?
Què passa?
Si vius el racisme diàriament acabes per trivialitzar-lo. Si ara mateix estigués conduint per la meva ciutat, Houston, i un policia em cridés l’alto, jo no m’aturaria.
De debò?
Avisaria un canal de televisió o entraria en un canal de YouTube i els diria que la policia m’està demanant que m’aturi sense que hagi comès cap delicte.
Per què ho faria?
Llegeixi l’informe que va oferir la policia quan va asfixiar i va matar George Floyd i després vegi el vídeo que els testimonis van filmar, s’adonarà que l’informe és una mentida absoluta, i això és el que estem vivint.
Es va ficar en política, què pretenia?
El 2011 em vaig presentar com a candidat demòcrata al senat de Nova Jersey, la meva prioritat eren les qüestions racials que defineixen la qualitat dels serveis i les pensions. La discriminació als Estats Units és sistèmica.
Ha estat actor, productor musical... Li va costar trobar el seu camí?
El dia que em vaig retirar va ser un dels millors dies de la meva vida, i estava preparat per iniciar la meva pròxima etapa i, ho cregui o no, totes aquelles coses que vaig fer van funcionar perquè són la base del que faig ara.
Fa conferències motivacionals.
Sí, i a part de la meva companyia de branding soc ambaixador de bona voluntat de l’ONU des del 2009 per a l’alimentació i l’agricultura, enfocat en temes com la lluita contra la fam al món i la seguretat alimentària.
I té la seva pròpia fundació.
Sí, i estic involucrat en altres fundacions.
Què vol canviar?
Viatjo per molts països i tinc contacte amb molta gent, des de persones corrents fins a presidents i primers ministres. El meu objectiu és ajudar a redistribuir els aliments i erradicar la fam; si volem, podem. I tinc un anhel secret.
Molt secret?
Desfer-me socialment de la gent estúpida, començant per Donald Trump.
Ja ho diu la Bíblia: “El nombre de necis és infinit”.
No em cansaré mai de defensar la família, l’educació, les oportunitats, sense excepció, dels joves, i l’exercici físic.
Vostè va ser un atleta vegetarià.
Continuo pensant que la part més important de la preparació física és la dieta. Mentre vaig estar en actiu vaig ser un vegetarià estricte, amb aquella alimentació millorava el meu rendiment, i no ho he deixat.