La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia es posa a la defensiva
Les tropes russes evacuaran 4.600 quilòmetres quadrats en un tercer gran replegament
L’evacuació anunciada del marge dret del riu Dnièper, a la regió de Kherson, que inclou la seva capital, del mateix nom, és la tercera de l’exèrcit rus a la guerra d’Ucraïna després de retirarse de les regions de Kíiv i de Khàrkiv. I és tant significativa perquè es tracta d’un territori d’uns 4.600 quilòmetres quadrats que va ser declarat al setembre part integrant de Rússia pel president Vladímir Putin.
Així, en termes únicament teòrics, les tropes es disposarien a abandonar territori rus sense que Putin sembli considerar, en contra del seu propi discurs habitual, que la integritat de Rússia estigui amenaçada. Cal recordar –i el líder rus s’ha ocupat que no s’oblidi– la doctrina oficial de la utilització de l’arma nuclear en cas que el país pateixi una “amenaça existencial”...
Però, en termes reals, el que representa la decisió –de què apareix com a gran responsable el general Serguei Surovikin, cap de les forces russes a Ucraïna– és una renúncia a l’ambició
El general Surovikin ha optat per fer-se fort a l’altra banda del Dnièper i ha tancat el pas cap a Crimea
de conquerir la ciutat d’Odessa per completar així el mapa d’una ideal Nova Rússia que comprendria la regió del Donbass i tot el sud d’Ucraïna. Amb la reconquesta ucraïnesa de la ciutat de Mikolaiv, al camí, això ja semblava poc factible; ara encara menys.
Davant una ofensiva ucraïnesa, anunciada repetides vegades –i, tot i això, sense el suport d’una gran concentració de tropes, i de què no s’ha tingut notícia–, el general Surovikin hauria optat per no defensar la capital regional de Kherson a ultrança i d’esquena al riu Dnièper; els seus ponts han estat destruïts per les bateries de míssils ucraïneses, i en canvi hauria decidit retirar-se a l’altra ribera per fortificar-s’hi amb tres línies de defensa, a què cal sumar el Dnièper com a barrera natural, que encara és més ampla aigües a dalt de la presa de Nova Kakhovka, amb la seva central elèctrica, avui únic pas a peu. D’aquesta manera, un hipotètic avanç ucraïnès cap a la península de Crimea pel camí més curt es pot convertir en una tasca titànica, que sens dubte no seria per demà.
La justificació que va donar el general estrella de l’exèrcit rus en l’escenificació televisiva de l’anunci de la retirada, juntament amb el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, es pot qualificar de dramàtica. Surovikin va parlar de serioses dificultats en els subministraments cap a Kherson. En cas de ser aquest el motiu principal, revela un estrepitós fracàs en el sistema logístic rus, víctima dels atacs ucraïnesos. L’argument afegit de salvar les vides dels soldats no millora precisament la visió que pugui tenir el públic rus de la situació.
Presentat als mitjans oficialistes com una “maniobra” –eufemisme que recorda a un humorístic “moviment tàctic cap a la rereguarda”–, el replegament no constitueix una novetat absoluta. La propaganda ucraïnesa ha estat dient –potser per la necessitat permanent de rebre més artilleria de míssils dels països amics– que Rússia tenia a Kherson algunes de les seves millors tropes, però ja a mitjans d’octubre (vegeu La Vanguardia, 22/X/2022) mitjans russos independents especulaven amb la retirada. Surovikin advertia de “decisions difícils” i un cor