La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els lleials al Kremlin donen suport a la retirada de les tropes de Kherson
L’establishment rus diu que la decisió és difícil però servirà per “reagrupar-se”
Els publicistes de Moscou més lleials al Kremlin no interpreten la retirada de Kherson com una derrota. Al contrari. Sense abandonar les crítiques a les decisions preses abans del nomenament de Serguei Surovikin com a comandant de les tropes a Ucraïna, l’han arribat a comparar amb Mikhaïl Kutúzov, que per salvar l’exèrcit imperial el 1812 va evitar l’enfrontament directe amb la Grande Armée de Napoleó i va abandonar Moscou. El general hivern va fer la resta.
Dimecres el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, acceptava la proposta de Surovikin i ordenava deixar l’estratègica ciutat de Kherson, l’única capital de província ucraïnesa que les tropes russes havien aconseguit prendre des que fa vuit mesos van entrar a Ucraïna.
Poc després, Margarita Simonian, directora d’RT i una de les veus més actives a favor de la campanya a Ucraïna, portava a Twitter una citació del mariscal de camp Kutúzov, comandant de l’exèrcit imperial rus en la campanya contra Napoleó: “Mentre l’exèrcit estigui complet, hi ha esperança d’acabar la guerra amb honor. Amb la pèrdua de l’exèrcit no només estarà perdut Moscou, sinó també tot Rússia”. “Canviïn la paraula Moscou per Kherson. Llavors, tot quedarà més clar”, apuntava Simonian en aquesta xarxa social, des del març bloquejada a Rússia.
Aquests tuits han rebut crítiques. Alguns usuaris recordaven que aquella vegada no eren els russos els que atacaven. “Kutúzov no va atacar ningú. Potser no ho hauríem d’haver fet”, deia un internauta.
També donaven suport al pas enrere veus que el mes passat van criticar les decisions de l’alt comandament militar després dels revessos a l’est d’Ucraïna. El cap de la república russa de Txetxènia, Ramzan Kadírov, molt crític amb la pèrdua de la ciutat de Liman (a la regió de Donetsk), va escriure al seu canal de Telegram que Surovikin havia actuat “sàviament”. Segons el mandatari txetxè, “després de sospesar tots els pros i contres, el general Surovikin va fer una elecció difícil però encertada entre un sacrifici sense sentit per llançar altisonants declaracions i salvar les inestimables vides dels soldats”, va dir.
Al setembre Kadírov i d’altres van criticar el comandament militar per un altre “reagrupament”, el de la província de Khàrkiv, d’on l’exèrcit rus es va haver de retirar davant la contraofensiva ucraïnesa. Com aquella vegada, els mitjans russos eviten utilitzar la paraula “retirada” i parlen de “reagrupament” o “maniobra”.
A aquelles crítiques s’hi va afegir, entre d’altres, Ievgueni Prigojin, fundador del grup de mercenaris Wagner. Aquesta vegada ha assegurat que la retirada amb les mínimes pèrdues possibles seria “un gran èxit”. L’empresari va elogiar Surovikin, de qui va dir que “no té por de la responsabilitat” i “està acceptant tot el pes de la seva decisió”.
Malgrat fer costat aquest cop a l’alt comandament, ni l’un ni l’altre no abandonen les seves posicions anteriors. Continuen afirmant que es van cometre errors. “Kherson és una àrea molt complexa, sense la possibilitat d’un subministrament regular estable de municions i de formar una rereguarda potent i fiable. Per què no es va fer això des dels primers dies?”, es preguntava Kadírov. Prigojin afegia que els militars haurien “d’entendre qui ho fa bé, qui ho fa malament i quin és el problema (...), treure’n conclusions i corregir els errors”.
Mantenen crítiques semblants populars bloguers afins a la posició oficial russa. “Als ulls de la població és una derrota. Sí, (una derrota) local. Es tracta de la pèrdua de territoris que la Federació de Rússia havia reconegut com a seus”, va escriure a Telegram Rybar, que criticava el comandament militar de Rússia per ser enganyat per informes falsos.
El 30 de setembre Moscou va declarar l’annexió de quatre províncies ucraïneses: Kherson, Zaporíjia, Luhansk i Donetsk. Tot i això, tret de Luhansk, no tenia el control sobre tot el territori.
Xoigú va ordenar a Surovikin recol·locar les tropes russes a la riba oriental del riu Dnièper i organitzar-hi línies defensives per aturar la contraofensiva ucraïnesa. En la trobada entre tots dos, Surovikin va explicar que mantenir les forces de l’exèrcit a Kherson ja no era “viable”.
Simonian va afirmar que la retirada era necessària per no exposar les tropes russes i per evitar “obrir el camí cap a Crimea” a l’exèrcit ucraïnès. Va defensar també l’últim revés del Kremlin a Ucraïna el presentador de Vladímir Soloviov, considerat el principal propagandista rus. Al seu programa va subratllar que es tractava d’una “decisió difícil però valenta”. Serguei Mirónov, líder de Rússia Justa (oposició oficial), va afirmar a Twitter que “la vida dels nostres nois és el més important”, i va prometre recuperar la ciutat.
La directora d’RT compara la retirada amb la decisió d’abandonar Moscou per l’avanç de Napoleó