La Vanguardia (Català-1ª edició)
El progressista Nova York decanta la victòria republicana al Congrés
Els conservadors pesquen més escons que en altres estats per errors demòcrates
La marea vermella republicana no s’ha entrevist en el panorama polític dels Estats Units durant aquestes eleccions. Però els demòcrates novaiorquesos poden acabar amb un bany de sang. Metafòricament parlant, per descomptat, els ganivets ja s’estan esmolant.
Si es confirma que els conservadors obtenen el control de la cambra baixa del Congrés, la House, sobre l’estat de Nova York (no pas la ciutat), ariet del progressisme (gràcies a la ciutat), on els militants liberals es compten per més de dos per cada republicà, hi recaurà potser la major part de la culpa d’aquest fracàs.
Quan els dirigents del Partit Demòcrata feien comptes per mantenir el control legislatiu, pensaven que la seva estratègia s’havia d’orientar cap a estats swing (frontissa o pèndol) com Virgínia i Michigan. Nova York era una fortalesa inexpugnable.
Doncs no. “Els republicans no tindrien la majoria a la Cambra de Representants si no fos per l’estat de Nova York”, va dir orgullosa, anticipant-se al final del recompte, la legisladora conservadora Elise Stefanik, representant del nord de l’estat i la de més rang a Washington.
Militant del sector més ultra trumpista, Stefanik va vaticinar “un tsunami vermell” que els portaria a quedar-se amb 15 dels 26 escons que corresponen a Nova York. Fins a aquests comicis en tenien vuit.
Malgrat que se li’n va anar la mà amb la previsió, el seu partit ha guanyat quatre seients en aquest estat, el més beneficiós per a ells, i espera que se’n resolgui un a favor seu, mentre que n’han perdut un altre.
L’únic estat, avui dia, que ha capgirat més d’un escó és Florida, malgrat que Arizona està en línia. Que Nova York figuri en aquest podi avergonyeix els progressistes.
“El mal resultat de Nova York és un testimoni d’anys de prioritzar una maquinària política calcificada i afavorir el rendiment, l’estratègia i l’organització”, va tuitejar la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, rostre de l’ala esquerra.
I va posar al centre de la diana Jay Jacobs, president del partit a l’estat, de qui va demanar la sortida. “Per guanyar a partir d’aquí, Jacobs ha de marxar i hem de tornar a centrar el partit per valorar el lideratge comu
nitari i la democràcia a petita escala”.
Ningú no dubta que en certs sectors va calar el missatge republicà, escenificat per Lee Zeldin en la seva campanya per al càrrec de governador, i que va perdre davant Kathy Hochul; un missatge carregat de por, amb imatges d’inseguretat, de territori sense llei i ciutadans empobrits per la inflació.
Tot i això, el motiu principal de la destrossa no se centra en la qüestió de la seguretat. El desenllaç no és tan sorprenent com pot semblar després d’un procés de redistribució de districtes que ha estat un gran fiasco.
A diferència de l’emergent republicà Ron DeSantis, que va saber dissenyar un mapa a mida, que li ha funcionat, els demòcrates novaiorquesos van voler garantir-se districtes en
què tindrien competència. El Tribunal Suprem de l’estat, ple de jutges molt conservadors, que l’anterior governador, Andrew Cuomo, va acceptar a canvi de les seves prebendes, va anul·lar aquell mapa i en va ordenar un altre. El redisseny, al final, ha estat un tret al peu.
La peça de caça major dels republicans és Sean Patrick Maloney, un dels alts càrrecs demòcrates a la capital federal.
Al nou mapa, Maloney va decidir presentar-se per un districte de la vall del Hudson (el 17) diferent del seu (el 18) des del 2012. El més irònic és que el seu col·lega Mondaire Jones, que tenia aquell escó, va optar pel 18 per evitar la baralla interna. Va perdre les primàries demòcrates.
Els progressistes mantenen el districte 18. Maloney i Jones s’han quedat al carrer.
Malgrat la campanya republicana sobre crim, els demòcrates cauen pel seu disseny del mapa electoral