La Vanguardia (Català-1ª edició)
De sedició a desordre públic greu
Sánchez anuncia la reforma del Codi Penal que derogarà aquest delicte del 1822 PSOE i Unides Podem registraran avui al Congrés la nova proposició de llei El president avisa que no es debilita l’Estat: “Puigdemont haurà de retre comptes”
“Sí, ho farem”. Pedro Sánchez va anunciar ahir a la nit que els grups parlamentaris del PSOE i Unides Podem registraran aquest divendres al Congrés una proposició de llei de reforma del Codi Penal que eliminarà el delicte de sedició, pel qual van ser condemnats els líders independentistes del procés, i el reemplaçarà per un nou tipus penal de desordres públics agreujats.
El projecte comptarà amb el suport d’ERC i de la majoria absoluta que forma el bloc de la investidura, motiu pel qual el president opta per fer, definitivament, aquest pas. La contundent reacció del Partit Popular es dona per descomptada, com es va evidenciar ahir a la nit.
Sánchez, en una entrevista a La Sexta, va assegurar que el nou tipus penal “serà homologable al que tenen altres democràcies europees, com Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, també Suïssa”. “En conseqüència, les penes per aquests delictes seran les que ara es cataloguen en els codis penals de democràcies europees amb què ens volem identificar”, va al·legar.
Sánchez va argumentar que reivindica aquesta reforma de la sedició “des de sempre”, però que per abordar-la necessitava comptar amb una majoria parlamentària suficient. “Al llarg d’aquestes últimes setmanes, hi ha diferents grups parlamentaris que han dit que estan disposats que puguem reformar aquest delicte de sedició i reanomenar-lo, i dir-ne com en diuen les principals democràcies europees. És a dir, desordres públics agreujats”, va afirmar.
Va assegurar, en tot cas, que no es tracta d’una imposició d’Esquerra. “L’independentisme no demana una reforma del Codi Penal, sinó l’amnistia. Una cosa que el Govern, sens dubte,
no acceptarà i que no entra a la legislació ni a la Constitució”, va assegurar el president.
“Estem fent un pas endavant, d’homologació amb Europa”, va insistir Sánchez, i va recordar que el delicte de sedició a Espanya va ser redactat el 1822, quan “hi havia alçaments militars”. “Afortunadament, Espanya ha canviat per bé. Avui pertanyem a un espai de llibertats, democràcia i drets civils com és la Unió Europea. I és bo que Espanya faci un pas definitiu cap a l’homologació d’aquest tipus de delictes amb les principals democràcies europees”, va dir.
El president del Govern central va recordar que a Alemanya el delicte de sedició va ser suprimit el 1970, i reanomenat amb una terminologia similar a la que ara es registrarà com a proposició de llei. “Serà un pas endavant en l’homologació del Codi Penal als estàndards més alts europeus”, va assegurar.
Al discurs d’investidura com a president del Govern, el 4 de gener del 2020, Pedro Sánchez va comprometre com a objectiu de legislatura “reduir mitjançant la política i el diàleg la tensió territorial i començar a superar el contenciós polític català”. Aquell dia va anunciar la creació d’una taula de diàleg bilateral amb la Generalitat: “Hi ha un conflicte polític que hem de resoldre, i posarem fi a aquesta confrontació territorial”, va assegurar. Pocs dies després, en una entrevista a TVE el 20 de gener, Sánchez ja va obrir la porta a reformar el delicte de la sedició del Codi Penal pel qual van ser condemnats els líders del procés. I ho va justificar: “No és homologable als delictes que es preveuen en altres països europeus”. El projecte de reformar la sedició va agafar empenta el setembre del 2020, quan Sánchez va incorporar a l’últim moment la proposta de revisió penal, sobre les figures delictives contra l’ordre públic i la Constitució, al pla normatiu anual del Govern. El ministre de Justícia, en aquell moment Juan Carlos Campo, va posar fil a l’agulla. Però, finalment, Sánchez va optar per la via dels indults als líders independentistes –que el Consell de Ministres va aprovar el juny del 2021– i va guardar en un calaix la reforma de la sedició. La va continuar defensant, però des d’aleshores sempre havia al·legat que no hi havia una majoria parlamentària per avalar-la. Fins que fa un parell de setmanes Sánchez va deixar d’esgrimir aquest afegitó que no hi havia una majoria per abordar-la, motiu pel qual el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va justificar la ruptura de la negociació per renovar el Consell General del Poder Judicial.
“Estem fent un pas endavant, d’homologació amb Europa”, defensa el cap de l’Executiu
El cap de l’Executiu va advertir, en tot cas, que l’Estat no quedarà desprotegit o debilitat amb aquesta reforma. “Al contrari, perquè es reconeixeran penes per a aquests delictes, homologables a les principals democràcies europees”, va insistir. Sánchez va avisar així que Carles Puigdemont “haurà de retre comptes” igualment davant la justícia espanyola. “Els delictes que es van cometre el 2017 continuen sent presents al nostre Codi Penal, no ja com a delictes de sedició, sinó com una nova tipologia de delictes que s’anomena desordres públics agreujats”, va afirmar.
El canvi de rasant per impulsar el que Sánchez considera com “un compromís personal” va tenir lloc en tot just una setmana. El 21 d’octubre, des de Brussel·les, el president insistia que “avui dia” encara no hi havia una majoria suficient per reformar la sedició. El líder socialista va reiterar la necessitat
“Els delictes que es van cometre el 2017 continuen sent presents al nostre Codi Penal”, adverteix
d’adequar el Codi Penal espanyol a l’ordenament jurídic de l’entorn europeu. “El 2017 ens va deixar algunes lliçons de deures i tasques que tenim pendents en la democràcia des de fa 40 anys”, va assenyalar. “Tenim un Codi Penal que, en alguns dels delictes, no és homologable a les principals democràcies europees. I això no és una cosa que digui la política, ho diuen els mateixos penalistes”, va al·legar. Però va insistir que continuava sense comptar amb un suport parlamentari suficient. “Avui dia, no sembla que el tinguem”, va assegurar. “El Govern complirà, si hi ha una majoria parlamentària”, va concloure.
Menys d’una setmana després, el 27 d’octubre, i aquesta vegada des de Pretòria (Sudàfrica), Sánchez va insistir a defensar la reforma de la sedició, mentre instava Alberto Núñez Feijóo a segellar el pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial. Però, per primer cop, el president ja no va afegir, com feia fins aleshores, que encara no veia una majoria parlamentària disposada a avalar una reforma del delicte de sedició. I va insistir que el conflicte polític a Catalunya “s’ha de resoldre per vies polítiques”. “El Govern hi està treballant”, va concloure.
I poques hores després, el líder del Partit Popular va dinamitar les negociacions, gairebé ultimades, per renovar l’òrgan de govern dels jutges. Al·legant, precisament, la determinació de Sánchez per reformar la sedició. Ara és l’hora.