Un altre pas cap a la desinflamació

Els indults i la reforma de la sedició sempre van ser al full de ruta de Pedro Sánchez. La seva aprovació depenia de dos factors principals: l’evolució de l’independentisme a Catalunya i el cost polític per al PSOE.

Primer va pensar que reformar la sedició era la via més innòcua per provar d’apaivagar el conflicte català després de l’esquinçament del 2017. Però ERC no hi va estar interessada, ja que no creia factible que el PSOE acceptés eliminar-la de cop, i donar suport a la rebaixa de les penes era acceptar l’existència del delicte. Per això Sánchez va optar pels indults, tot i que va esperar fins que s’hagués complert un terç de les condemnes per no incomodar tant els jutges del Suprem, a més de buscar el moment que va considerar menys lesiu per als seus interessos.

Ara el rumb de la política catalana no sembla que hagi de desbordar-se a curt termini per nous intents unilaterals de separació. El cost polític dels indults s’ha demostrat assumible per al PSOE. És més, Sánchez creu que pot fer servir la canalització de la tensió a Catalunya com un argument electoral més a tot Espanya. I, en tercer lloc, l’últim intent de pactar amb el PP la renovació del Poder Judicial ha fracassat, per tant, no interfereix en la decisió.

Sent així, tot s’ha precipitat les últimes setmanes. ERC va posar com a condició per aprovar els pressupostos la derogació de la sedició i va rebre un no per resposta a la Moncloa. Però els últims dies, després de la ruptura entre Sánchez i Feijóo sobre el Poder Judicial, les negociacions van donar el seu fruit.

El procediment és senzill. Una proposició de llei del PSOE i Podem per fer que la tramitació sigui més ràpida, ja que si fos un projecte de llei per canviar el Codi Penal necessitaria l’informe del Consell d’Estat i més temps. En segon lloc, es deroga el delicte de sedició, que apareix com a tal en alguns països però no en d’altres. És el caramel perquè ERC pugui vendre el seu èxit davant l’independentisme més radical que li recrimina excessiva aquiescència amb el PSOE. I en tercer lloc, s’habilita un altre delicte agreujat de desordres públics que pogués servir per a un cas semblant, tot i que amb penes més baixes que les que es van fer servir per condemnar els líders del procés. De fet, s’ha recorregut a la mateixa sentència del Suprem per definir què va passar el 2017 i redactar el nou “delicte de desordres públics agreujat” que s’ajusti a aquells fets. La proposta de PSOE i UP serà que la pena màxima en aquest cas sigui de cinc anys. Les condemnes dels presos del procés van oscil·lar entre els 8 i els 13 anys.

S’obre així la porta per al retorn dels líders independentistes que van fugir a Bèlgica i Suïssa. També els indultats podran sol·licitar la revisió de la seva condemna davant el jutge Marchena, que haurà de discernir quant de temps d’inhabilitació han de complir per cada delicte, ja que els va condemnar per sedició i malversació. Serà el Suprem qui dictarà si dirigents com Oriol Junqueras o Jordi Turull es poden presentar a pròximes eleccions. També quedarà pendent si es retoca el delicte de malversació. Però serà un altre capítol del llarg procés de “desinflamació” que ja dura cinc anys.

El nou delicte que substitueix el de sedició tindrà penes màximes de cinc anys