Republicans contra Trump

dLa decepció conservadora pel resultat de dimarts assenyala l’expresident

èiem a l’editorial d’ahir que el resultat de les eleccions de mig mandat als eUA ha somrigut més al president demòcrata, Joe biden, que no pas a l’expresident republicà donald Trump, que va voler utilitzar-les per afermar la seva candidatura a les presidencials del 2024. era una anàlisi centrada en la vella rivalitat entre demòcrates i republicans, i en el fet que aquests últims van presentar els comicis del midterm com l’ocasió idònia per escombrar els demòcrates amb la seva marea roja, aconseguir el control de la Cambra de representants i del senat, i aplanar el camí cap a la Casa blanca. Però vistos els resultats, que han causat una profunda decepció entre els republicans, aflora una altra anàlisi possible: la que se centra no ja en l’efecte de les urnes sobre la tradicional contesa bipartidista, sinó en el que pot tenir sobre la durada del lideratge conservador de Trump. Ja s’aprecia un rebuig creixent a les files republicanes a qui va ser el president dels eUA (entre el 2017 i el 2021) i, sobretot, a les seves ambicions de futur.

els fets són eloqüents. També són tossuts. els candidats a governador que va imposar Trump en aquests comicis han tingut mals resultats: van perdre els de michigan, Pennsilvània, nova York, maryland, massachusetts, Wisconsin, illinois, minnesota, nou mèxic o Kansas. També van perdre els candidats que Trump va apadrinar per al senat per Pennsilvània, Connecticut, nou Hampshire o vermont. i el mateix els va passar als seus candidats a la Cambra de representants per diferents demarcacions de Carolina del nord, ohio, michigan, virgínia, nou Hampshire o Pennsilvània. són moltes derrotes. Prou per provocar a les files conservadores una onada de rebuig envers el desig de Trump d’aconseguir la candidatura republicana a les presidencials del 2024. Cal afegir-hi, a més, l’èxit del seu rival, a les files conservadores, ron desantis, que ha obtingut un clar triomf a l’estat de Florida i ha guanyat punts per obtenir la candidatura republicana que anhela Trump.

si hi ha una cosa que li desagrada a Trump és aparèixer davant la societat com un perdedor. Però l’última paraula, en democràcia, no correspon a Trump, sinó a les urnes. va guanyar les presidencials del 2016 enfront de Hillary Clinton, a causa del sistema electoral i malgrat que Clinton el va superar en tres milions de vots. va perdre les eleccions del 2020 davant Joe biden. i, en espera dels resultats definitius de dimarts i que se sàpiga qui controlarà la Cambra de representants i el senat, la percepció dominant, fins i tot entre els seus, és que Trump ha perdut aquests comicis del midterm, o almenys ha estat el gran responsable de la magra collita republicana. Quan algú, i aquest és el cas de donald Trump, es presenta com un triomfador en sèrie –cosa que, en realitat, és falsa; de fet, ja ho era quan operava com a magnat immobiliari– com a mínim es demana que encadeni victòries. Però no és el cas.

els republicans li han tolerat molt, massa, a Trump: que atemptés contra la democràcia encoratjant l’assalt al Capitoli, que fomentés contínuament el descrèdit institucional (per exemple, posant en dubte l’eficiència del sistema electoral) o fins i tot que basés la seva fiabilitat no en una executòria impecable sinó en la seva popularitat d’origen televisiu i la conducta barroera, que no garanteix res de bo, per més que obtingui vots entre un electorat polaritzat. Però el que no li perdonaran és que es consolidi com a perdedor. i això és el que ha recollit en les eleccions de dimarts, que malgrat la seva resistència es podrien convertir en l’inici del seu declivi. La lluita contra Trump, contra una idea degenerada de la democràcia, ja es produeix també dins el Partit republicà. s’ha de veure amb quines conseqüències.