El millor dels mons

Fa unes quantes setmanes, Josep Borrell, l’alt representant per a la política exterior de la UE, va assenyalar: “Sí, Europa és un jardí. Tot funciona. És la millor combinació de llibertat política, prosperitat econòmica i cohesió social que la humanitat ha aconseguit construir, les tres coses juntes. (…) La major part de la resta del món és una jungla, i la jungla podria envair el jardí”. La seva declaració va suscitar tota mena de crítiques, en considerar una jungla els països en via de desenvolupament i mantenir viu un llenguatge colonialista.

No obstant això, si ens centrem en la primera part de la seva exposició, no podem deixar d’observar que els europeus són cada vegada més conscients que Europa, gràcies a la preservació de l’Estat de benestar, la separació de poders, un nivell de vida acceptable i una xarxa institucional que permeten mitigar els efectes de les crisis, és el millor dels mons. En aquesta mateixa direcció, el filòsof

Peter Sloterdijk, unes setmanes abans de la reflexió de Borrell, assenyalava en una entrevista: “Res no és atractiu en els estils de vida de Rússia i la Xina. Fins i tot la decadència europea és encara el més atractiu que hi ha al món com a forma de vida, seguida pel que queda del somni americà”. La decadència europea que s’expressa en la seva debilitat política i en la manca d’ambició per aconseguir el domini tecnològic i militar al món permet, alhora, destinar les seves forces limitades a la preservació del seu model de vida.

L’ideal i la realitat europea, el millor dels mons, ha d’afrontar ara, a conseqüència de la dilatació en el temps de la invasió russa d’Ucraïna, si podrà mantenir gaire més temps “el jardí” i els valors que li han permès construir-lo. Tot el que ara funciona pot perillar, no només perquè Rússia manté la seva aposta expansiva territorial, sinó també perquè en el llenguatge militar i polític s’ha començat a instal·lar la possibilitat de fer servir armes nuclears tàctiques.

L’interrogant que ara ha de dirimir Europa és si es posa al capdavant d’una negociació per posar fi a la guerra i començar a construir la pau o, per contra, no és més que una jungla disfressada de jardí.