El final del crim?

Ls anys vuitanta, Joseph James DeAngelo, més conegut com l’assassí de Golden State, va terroritzar Califòrnia –va cometre 51 violacions i va assassinar 13 persones–, i durant més de quaranta anys va posar en perill la policia dels Estats Units. Ningú no havia aconseguit identificar-lo mai, fins que un agent va tenir la genialitat d’indagar en les dades genètiques de milions de nord-americans. Aquesta tècnica, anomenada genealogia genètica, combina el big data i la genealogia tradicional, cosa que va permetre detenir l’assassí en sèrie en tot just quatre mesos i mig i amb un equip de tan sols sis persones.

El procés va ser tan ràpid com complex. Gràcies a una mostra de semen del criminal preservada en un congelador tot aquell temps, es va poder seqüenciar el seu ADN i acarar el perfil creat amb la base de dades de GEDmatch, una mena de xarxa social on hi ha entorn d’un milió de perfils genètics per a la recerca de familiars.

Amb els resultats a la mà, els investigadors van trobar uns vint cosins tercers de DeAngelo i, a partir d’aquí, van poder identificar el seu avantpassat comú: un rebesavi seu que va viure al segle XIX. Una vegada reconstruït l’arbre genealògic, l’abril del 2018 els agents el van trobar: es tractava d’un expolicia de 72 anys, que semblava més aviat “un avi bonàs”, segons el va descriure una de les seves veïnes.

La resolució d’aquest cas mitjançant genealogia genètica ha permès resoldre després un cas arxivat cada setmana al país americà. Es tracta d’una fita històrica, en què la ciència i la tecnologia s’uneixen per caçar els dolents, i que exposa el documental ADN, ¿el fin del crimen?, emès a La noche temática de TVE.

“Els assassins ja no podran estar en llibertat amagats, perquè se’ls trobarà i ho han de saber”, assegura un dels experts entrevistats. Però, fins on pot portar-nos l’ús massiu de dades d’ADN? A seguir el rastre d’assassins, però també d’opositors polítics, migrants, membres de les nostres famílies, etcètera. Aquest és el futur que ens espera: “Un món més segur”.

Tot i això, estaríem disposats a sacrificar les nostres llibertats o el nostre anonimat per a la fi del crim? Després de seguir casos com el d’Eva Blanco, assassinada i violada el 1997, i el seu assassí, que va ser identificat 19 anys després gràcies a l’ADN, la resposta és clara, no creieu? Cap assassí no ha de quedar impune dels seus crims.