Un cineasta independent

vDurant 50 anys ha fet documentals de contingut social i ha donat veu a les minories marginades

a néixer a valència el 1936. durant 50 anys ha fet documentals de contingut social i ha donat veu a les minories marginades. A més del cinema i la televisió, també ha treballat en el camp de l’experimentació (videoinstal·lacions i films experimentals). va ser director de fotografia en diverses pel·lícules i realitzador de programes culturals als inicis de Tv3; va innovar en el tractament de continguts culturals i en la formació dels professionals que s’incorporaven a la cadena.

En aquell cinema independent dels darrers anys seixanta va fer Será tu tierra (1965) i El largo viaje hacia la ira (1969). Les imatges d’emigrants baixant del tren, carregats de maletes, a l’estació de França, han esdevingut icòniques.

També aquelles de les barraques del Camp de la bota amb grans i petits dormint amuntegats. A 52 domingos (1966) eren uns joves que, fugint del seu destí, volien convertir-se en toreros.

Als anys setanta fou un realitzador rellevant del cinema marginal. Noticiario RNA ( 1970) ironitzava amb falses imatges sobre l’adoctrinament franquista que suposava el NO-dO. A Sobrevivir en Mauthausen ( 1975) documentava la vida dels espanyols internats en aquest camp de concentració. A Gitanos sin romancero (1976) ho feia sobre una d’aquestes comunitats a Galícia. Autopista, unha navallada á nosa terra (1977) i O monte e noso (1978) eren la crònica de la lluita veïnal contra una autopista i l’apropiació de muntanyes comunals. Fou un important component de la Central del Curt, distribuïdora de pel·lícules de contingut social a les darreries del franquisme i la transició.

de la seva llarga trajectòria posterior cal remarcar Cada tarde a las cinco (1989), on s’apropa, vint anys després, a aquells joves aspirants a torero; Ciudadanos bajo sospecha (1992) sobre emigrants de l’Àfrica negra a barcelona; Francesc i Luis (1992), una història sobre dos homosexuals.

del 1994 al 1996 realitza la sèrie, de 13 capítols, L’oblit del passat (Tv3), sobre el deteriorament del patrimoni cultural de la mediterrània.

Saïd (1998) és la seva primera història de ficció però amb clars apunts documentals. Tracta d’un immigrant il·legal marroquí a barcelona. Un altre llargmetratge és Lola vende casa (2000), on trobem la vida d’una jove gitana a la gran ciutat.

del 2000 és Francesc Boix, un fotógrafo en el infierno. Aquest personatge va aconseguir documentar amb imatges la vida del camp de mauthausen.

Del roig al blau (2004) és un llargmetratge documental sobre la situació política dels anys setanta i vuitanta a valència.

A Kenia y su familia (2006) es visualitza les noves relacions de parella que fins aleshores havien estat ocultes. S’explica com dues lesbianes aconsegueixen tenir un fill mitjançant un pare biològic.

Trobarem a faltar la seva mirada valenta i compromesa. Ha estat sempre un vers lliure. Una bona persona.

LV