La Vanguardia (Català-1ª edició)
Paraula de Cadenas
El poeta veneçolà de 92 anys obté el Cervantes amb el seu llenguatge al límit
El premi Cervantes, el guardó més important de les lletres en espanyol i dotat amb 125.000 euros, va apostar ahir per la poesia del nonagenari poeta veneçolà Rafael Cadenas (Barquisimeto, 1930). Des de Caracas, on viu, Cadenas va recordar a La Vanguardia que ja havia estat “candidat al premi diverses vegades”. I va afegir: “I ha estat precisament avui quan me l’han concedit; és un gran honor, i encara no m’he recuperat d’aquesta notícia”. El ministre de Cultura, Miquel Iceta, va anunciar el guardó llegint un dels poemes de Cadenas, Ars poetica, i va explicar que el jurat li concedeix el premi “per la seva vasta i dilatada obra literària i la transcendència d’un creador que ha fet de la poesia motiu de la seva pròpia existència i l’ha portat fins a altures d’excel·lència en la nostra llengua”. Cadenas ja havia guanyat el 2018 el premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, i és el primer escriptor del seu país que rep el Cervantes.
Cadenas pertany a la generació literària veneçolana del 1960. Va formar part del grup Tabla Redonda, amb Arnaldo
Acosta Bello, Jesús Guédez, Ángel Eduardo Acevedo, Darío Lancini, José Barroeta i Sanoja Hernández. També ha estat traductor, professor universitari i assagista. Professor de l’Escola de Lletres de la Universitat Central de Veneçuela, ha estat traduït al francès, l’italià i l’anglès. Va combinar la literatura amb la militància política al Partit Comunista de Veneçuela, i això el va portar a la presó i a l’exili durant la dictadura de Marcos Pé
“Els escriptors avui han d’assumir la defensa de la democràcia perquè està amenaçada a tot el món”
rez Jiménez; va estar refugiat a l’illa de Trinitat fins al 1957. Entre les seves obres destaca el poema Derrota, d’àmplia influència en la poesia del seu país.
L’autor va explicar ahir telefònicament a aquest diari, des de la capital veneçolana, que “he escrit des de molt jove poesia, i en el període de la meva joventut la influència més important va ser la dels poetes espanyols de la generació del 27, especialment Pedro Salinas. El vincle amb la literatura espanyola va sorgir molt
aviat, i fins i tot quan vaig començar a fer classes a la universitat vaig impartir cursos sobre literatura nord-americana i espanyola, que he estudiat molt”.
El jurat del guardó va afegir, a més a més, sobre l’obra de Cadenas: “És una de les més importants i demostra el poder transformador de la paraula quan la llengua és portada al límit de les seves possibilitats creadores. Cadenas fa destil·lar de les paraules la seva essència enlluernadora; les col·loca al territori dual del son i la vigília i fa que els seus poemes siguin una profunda expressió de l’existència mateixa i de l’univers, al mateix temps que les posa també en una dimensió que és alhora mística i terrenal”.
En aquesta línia d’exploració dels límits del llenguatge, i del seu forçament i transgressió, com van fer els místics als seus escrits, Cadenas és autor d’assajos referencials com En torno al lenguaje i Apuntes sobre San Juan de la Cruz y la mística. “És més apropiat dir el místic en el sentit de Wittgenstein –refle
xiona telefònicament–, és a dir, que el místic comença quan el pensament diu fins aquí arribo. Quan el pensament veu la seva impotència, hi ha una obertura cap al que aquest filòsof va anomenar el místic, una cosa que va sorprendre molt perquè Wittgenstein era només vist com a racionalista”. “Pel que fa a la mística tradicional, he llegit molt santa Teresa, Miguel de Molinos i, fora d’Espanya, el mestre Eckhart. Els místics gairebé sempre han tingut problemes amb les esglésies a què pertanyien”, assenyala, i sembla que per un moment pugui referir-se a ell mateix.
Preguntat per la seva militància política des de jove i per la situació actual al seu país, Veneçuela, diu a tall de resum, amb nombroses trucades de familiars per felicitar-lo en espera: “El que és fonamental en aquest moment és defensar la democràcia perquè està amenaçada a tot el món. És una tasca que els escriptors han d’assumir, perquè sense democràcia el que hi ha és barbàrie. Aquesta és la meva opinió”.