La Vanguardia (Català-1ª edició)
Neu, música i vambes
Durant un dinar al mig del bosc, a les Gavarres, va començar a nevar. Adrià Pujol Cruells i Esteve Miralles pensaven que bonic que era tot, mentre Vicenç Pagès Jordà (1963-2022) va començar a recordar, enciclopèdicament, totes les vegades que havia vist nevar, quina música sonava a les ràdios i quines eren les vambes de moda a l’època. Ho va explicar ahir Pujol en un homenatge a la facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, d’on Pagès era professor, com a prèvia de la presentació de Kennedyana, primer llibre de Folch & Folch –el nou segell de no-ficció d’Ernest Folch–, que arriba dilluns que ve a les llibreries.
L’anècdota servia per exemplificar el caràcter del seu amic, la capacitat per fer llistes alhora banals i transcendents, amb l’esperit catalogador que va exhibir
explícitament a Memòria vintage ( Empúries, 2020) i la voluntat de veure el món amb ulls pop, de popitzar-ho tot, com va dir la seva filla, l’editora Berta Pagès.
L’homenatge va resseguir els diversos vessants de l’escriptor de Figueres. A l’estil Pagès, o vicencià, van desglossar-lo a partir del cognom segons criteri de Màrius Serra, que va fer de presentador: P de professor (el crític cultural, filòsof i exalumne
Joan Burdeus), A d’articulista (l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol), G de gadgetista (Berta Pagès Massot), E d’escriptor (Màrius Serra) i S de superlatiu (el crític i professor Jordi Marrugat). I van anar sortint tots els temes, com ara el seu classicisme postmodern, l’humorisme transcendent, la difuminació de la línia entre periodisme i literatura o la mirada d’un empordanès sobre el món.
I això ens porta als Kennedy, obsessió de l’autor, una família icònica amb una data també clara: aquell 1963 en què va néixer Pagès i en què van assassinar a Texas el president nord-americà John Fitzgerald Kennedy.
Folch va explicar com Kennedyana no és un llibre pòstum, perquè Pagès va tenir un control absolut del text, amb la fotografia de la coberta i el text de la contracoberta inclosos. “És el llibre que va deixar llest el Vicenç”, va assegurar. Una obra, va recordar, amb un procés de creació en paral·lel al del seu projecte editorial. Després companys de lletres van recordar l’autor i
van llegir alguns fragments del llibre, com també Jordi Cornudella, Marc Pastor, Eva Comas, Miquel Berga, Joan Burdeus, Jordi Puntí o Víctor Garcia Tur.
La literatura com a plaer, com diu al llibre: “L’important dels esdeveniments protagonitzats pels Kennedy no és que hagin succeït de debò, ni tampoc que ens els creguem, sinó que ens proporcionenexplicacions, símbols, intrigues, entreteniment”. ●