La Vanguardia (Català-1ª edició)
Odi al foraster
s es as
$o+rigo Sorogoyen Marina o,s, #enis Ménoc&e , %uis -a&era, #iego Ani+o Prod i Es.anya/ ran a, ! " #rama
Ju+d ts 3s s
Rodrigo Sorogoyen, habitual observador de les complexitats humanes a la gran ciutat ( Que Dios nos perdone, El reino o la sèrie Antidisturbios), ara viatja a un remot llogaret gallec per demostrar, inspirant-se en un fet real, que entre quatre gats també hi poden haver complexitats i conflictes. L’espoleta que activa el drama és la presència d’un matrimoni francès instal·lat allà des de fa un temps i que, a més de l’ancestral recel a l’estranger (la xenofòbia nostra de cada dia), causa molèstia puntual quan el marit s’oposa a un projecte que donarà fruits econòmics a la població. L’enfrontament concret amb la família veïna anirà progressivament elevant la temperatura.
Un dels aspectes més remarcables del cinema de Sorogoyen és la intensitat que acostuma a extreure dels seus personatges, treballant amb els actors fins a fer-los sagnar per dins. A As bestas, els francesos Ménochet i Foïs arriben a la perfecció, però l’autèntica bèstia, en la pell del pobletà més exaltat i ferotge, és Luis Zahera, una força de la natura en estat salvatge que no seria estrany si s’emportés el seu segon premi Goya (ja va guanyar el primer per El reino). Un altre aspecte essencial és el formal: Sorogoyen imprimeix un segell realista a les imatges i és un consumat mestre en l’art de planificar i compondre, ja sigui recorrent al muntatge (les tenses escenes a la taverna entre partides de dòmino) o enquadrant en pla fix una escena llarga: el superb diàleg, també a la taverna, entre Ménochet i Zahera, en què aquest, sense que els compartim, exposa raonadament els seus comportaments, els motius del seu odi al foraster, paraula que pertinentment sona a western, ja que és el gènere que reverbera de cap a peus a As bestas. Un drama rural, en fi, tan bo i vigorós com Furtivos, de Borau; com Un cos al bosc, de Jordà, o com, ja fora de les nostres fronteres, la cada dia més vigent Els gossos de palla, de Peckinpah.