La Vanguardia (Català-1ª edició)
Comerç de vides i sentiments
!ori "#o i a
ire i 0ean/1ierre i %uc #ar+enne r re s 1 a2lo Sc&ils, 0oely M2un+u, Al2an )3a4, 'i4men Go5aer s Prod i B6lgica i ran a, ! " #rama ★★★
tu uJ 3s
Tres anys després d’haver produït i dirigit El joven Ahmed, reveladora mirada sobre el terrorisme islàmic, els veterans però infatigables germans belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne reapareixen amb una altra penetrant mirada fílmica. En aquest cas sobre els baixos fons imperants a les ciutats on busquen improbable refugi immigrants sotmesos a un dictatorial control. Se’ls manipula i utilitza per cometre tota classe de delictes, incloent-hi naturalment el tràfic de drogues. Els protagonistes són una adolescent anomenada
Lokita i un noi, en Tori, tot just sortit de la infantesa. Es tracta de dos africans a la recerca d’un nou rumb per a les seves vides, que per desgràcia els és reiteradament negat. Són utilitzats per traficants de droga i víctimes de tota mena d’abusos, especialment les noies, per part de perillosos delinqüents que se n’aprofiten i de la seva indefensió. Tot això, per descomptat, al marge de la legalitat i de l’ajuda social.
Són dos participants habituals en el Festival de Canes, on s’han presentat nou vegades, i sempre han rebut algun premi, incloent-hi dos cobejats Palmes d’Or per les seves pel·lícules Rosetta (1999) i El niño (2005). Fidels al seu estil moral i fílmic, els germans Dardenne fan servir gestos i mirades dels seus protagonistes per mostrar que “l’amistat els permet resistir les proves de la seva difícil condició d’exiliats i ser el refugi d’una dignitat humana de valor extraordinari, capaç de sobreviure en una societat cada cop més tenallada per la indiferència i el cinisme”.
Una pel·lícula que traspassa constantment la tènue línia separadora entre ficció i documental podia causar irreparables esquerdes narratives, però els germans Dardenne es mouen amb gran experiència per aquest terreny. Tornen a demostrar-ho a Tori y Lokita, fent servir dos joves debutants que transmeten una gran convicció en aquest cinema sense fronteres entre la realitat més directa i la filmació artística que recrea aquesta realitat. Cal esperar que vegin que es compleix el seu propòsit que “l’espectador sent una profunda empatia per aquests dos joves exiliats i un sentiment de rebel·lia contra la injustícia que regna en les nostres societats”.