El sopar de Nadal

Avui és el primer dels 50 dies que tenim al davant sense Lliga. La 14a jornada s’ha jugat ara i la 15a començarà el penúltim dia de desembre. És cert, el Mundial de Qatar cobrirà les necessitats competitives d’aquells que gaudeixen guarnint de gols el seu dia a dia. De fet, tot estava previst, planificat i enquadrat al calendari perquè encaixés: s’aturen les competicions de clubs i arrenca el Mundial. Però dubto que estigués previst que el Barça, després de la sotragada de la Champions, trobés la seva millor versió, remuntés partits, guanyés amb ofici i, fins i tot, amb èpica, aprofités les ensopegades d’un Madrid molt pendent del Mundial i es col·loqués líder en solitari. I, amb aquesta embranzida, justament ara, s’ha d’aturar la Lliga un mes i mig? La competició queda congelada ara, que encara no fa ni fred, i en ple compte enrere per als sopars de Nadal d’empresa, anhelats i odiats a parts iguals. El Barça és dels històrics de l’empresa que no es perd mai el sopar, tot i que cada any hi fa un paper diferent, més decebedor, més triomfant, depèn. Però el Barça hi va, en això no falla.

Aquest any, quan arribes al sopar no saps com anirà la cosa. L’any passat va ser un desastre, però han arribat companys nous i potser els organitzadors, que enguany hi han destinat més diners, s’han posat les piles i no cometran els mateixos errors. La nit arrenca i ja comences a veure aquella picadeta d’ull d’un, aquell brindis amb un altre, aquella vella historieta que fa riure mitja taula... La nit promet, però tampoc cal fer-se il·lusions. A poc a poc, partit a partit, vas comprovant que efectivament hi ha força ingredients perquè el sopar de Nadal d’aquest any sigui dels bons. No un èxit rotund, perquè hi falten els

I, amb aquesta embranzida, justament ara, s’ha d’aturar la Lliga un mes i mig?

grans companys europeus que t’han deixat fora del seu exclusiu sopar, però pot quedar una nit arregladeta. La cosa s’anima i et veus amb cor de tornar a casa amb algun trofeu i tot. La predisposició és màxima per anar a fer una copa. Només n’hi ha un que marxa perquè ja n’ha tingut prou. Diu que ja tornarà per ser president. La resta, tots cap a la pista, que hi ha molt en joc. Un explica acudits, l’altre balla... Tots els punts sumen, fins i tot alguns que no t’esperaves. Ho veus clar, pot ser una nit d’èxit. Encara queden moltes hores al davant i poden passar moltes coses. És important no cometre errors ni confiar-se, però pinta bé.

Doncs resulta que en aquest precís moment, just en aquest instant màgic, s’atura la música i obren els llums de la sala. Ei, que no s’ha acabat res, diuen. És només una pausa. Ara, la majoria a jugar el Mundial, d’altres vacances i d’aquí 50 dies tornem al mateix lloc on érem i seguim la festa com si res. Quina destrempada, per favor.