“Jo era un suec que volia viure a Barcelona sense renunciar al te”

Tinc 61 anys. Vaig néixer a Estocolm (Suècia) i visc a Barcelona. Casat, dues filles. Em vaig llicenciar en Ciències Polítiques i Empresarials. Soc el fundador de Tea Shop. Vivim una crisi política. Els polítics no han sabut liderar, es veu en la polaritz

ASuècia és típic tenir una caseta al camp, on la meva mare preparava infusions amb les herbes salvatges: el til·ler del jardí, el saüc, la gavarrera, les llavors seques de les roses salvatges...

Esmorzava te quan era nen?

Sí, te amb llet, tota la família, els cinc germans, a taula. I de nit, havent sopat, acompanyant els jocs de taula.

Quan va decidir que el te seria la seva professió?

Mentre feia el meu postgrau vaig venir a Barcelona a estudiar espanyol, i òbviament em relacionava amb danesos, suecs, anglesos, irlandesos... Era la Barcelona preolímpica i ho passàvem molt bé, però estàvem tot el dia prenent cafè.

Com motos.

Als nostres respectius països tots preníem te a litres i aquí et donaven unes infusions resseques perquè deixaven les capses al damunt de la cafetera, i t’escalfaven l’aigua on escalfaven la llet.

Un desastre.

Imbevible, aquesta va ser la llavor del meu futur. Vaig tornar a Suècia enamorat de Barcelona, però em vaig posar la corbata per treballar en una consultoria, una llauna.

No era del seu gust.

No, aleshores tres amics em van proposar de portar un veler de 12 metres des d’Estocolm fins al Mediterrani per travessar després l’Atlàntic fins al Carib. I amb sextant! Semblo un vell viking?

No, sona bé.

Aquella aventura es va convertir en un malson que vam aprendre a convertir en un repte que consistia a arribar vius i amb el vaixell sencer. Em va marcar molt i és part del meu destí, perquè vaig tenir molt de temps per pensar què era el que volia realment.

I què volia?

Viure a Barcelona sense renunciar al te. A Estocolm vaig contactar amb el senyor Vernon Maurís que importava i distribuïa te del seu país, Sri Lanka, i que s’havia educat a Londres. Abans d’anar a veure’l vaig comprar llibres sobre el te per fer-me l’entès.

Va funcionar?

“Què vol prendre?”, em va preguntar el senyor Vernon. “Un darjeeling, gràcies”.

El devia deixar impressionat.

“És el xampany dels tes!”, em va dir. Li vaig explicar que a Espanya hi havia coses molt bones però que no tenien cultura de te i que m’agradaria obrir una botiga. “Això és molt complicat”, em va tallar. Però vaig acabar representant la seva línia de te en bossetes.

I com va anar?

Un desastre. “L’únic que aconseguim aquí amb el te és que es cobreixi de pols a les lleixes dels supermercats”, em deien. De vegades al destí cal donar-li una empenta.

Com ho va fer?

Vaig perseguir i convèncer el senyor Vernon d’obrir una botiga a mitges, ell posava el te i jo la resta. Vaig demanar préstecs com un boig i vaig obrir la meva primera botiga a Barcelona el 1990.

I com va anar?

Era Nadal, i com que teníem teteres i tasses i tot era molt bonic, en vam vendre bastant, però va arribar la pujada de gener i ja no podia pagar el lloguer. Desesperat, vaig fer un fullet explicant que teníem més de mil varietats a la casa del te i el vaig distribuir.

I com va anar?

Dilluns al matí el telèfon no parava, gent preguntant on era la botiga del te. Es veu que havia sortit un article a La Vanguardia, va ser un punt d’inflexió.

Ara vostè és un potentat.

Vaig comprendre que calia sortir a explicar què era el te, ara tenim botigues per tot Espanya, al Brasil i a Itàlia, però el que soc és un apassionat del te.

Protegeix els boscos de Tailàndia.

El meu amic de la infantesa, Kenneth Rimdahl, va voler venir a treballar amb mi i ell es va encarregar de la botiga de Madrid, però en un viatge a Tailàndia es va enamorar del país i va decidir traslladar-s’hi.

Va ser per bé?

Al nord de Tailàndia, a la selva tropical asiàtica, es troba l’arbre salvatge de te d’una aroma meravellosa, única, però els camperols estan cremant els boscos per fer plantacions de blat de moro, soja i pinya. Així neix l’oenagé per a la conservació d’aquella selva i del seu te.

La segona més gran i amb més biodiversitat del planeta després de l’Amazònia.

Donem a conèixer aquell te, ajudem els camperols a recollir-lo i reforestar. I aquest és el meu futur, crear projectes de recuperació i preservació de te en el seu hàbitat natural.

Diuen que el te és medecina.

Li explicaré el mite de l’origen del te. L’emperador Shen-Nung sempre bullia l’aigua abans de beure-la, un dia que era de viatge als seus servents els va caure una fulla d’un arbre de te i Shen-Nung es va entusiasmar, va dir que aquella poció delicada li havia retornat la fortalesa.

Barcel nelrela