La Vanguardia (Català-1ª edició)
Augmenta el soroll de sabres entre els republicans davant la cursa del 2024
al Senat, just després de la crisi dels míssils. És més: només el 1962, el 1934 amb Franklin Roosevelt i el 2002 amb George W. Bush el partit del president va aconseguir guanyar o no perdre escons al Senat i en va perdre menys de 10 a la House.
Lluny de la marea vermella de vots republicans que Trump i la seva gent va vaticinar, la que com a molt serà una victòria pírrica dels republicans pot saldar-se amb un alt cost per a ells. Els senyals d’un possible reflux són cada vegada més clars.
Els mitjans conservadors ja han començat a donar l’esquena a l’expresident per les sonades derrotes encaixades pels candidats en estats com Pennsilvània, la mateixa Nevada, Wisconsin o Michigan. Els diaris The Wall Street Journal i The New York Post, del grup Murdoch, han publicat no pocs articles i caricatures que defineixen Trump com “el gran perdedor” d’aquests comicis, mentre subratllen el gran futur que veuen al seu rival i flamant guanyador de la reelecció com a governador de Florida, Ron DeSantis, a qui se suposa probable competidor de l’expresident de cara al 2024.
La cadena Fox, l’altre gran mitjà dels Murdoch, va ser dels primers que van proclamar dissabte la victòria demòcrata al Senat quan Cortez va guanyar el trumpista Laxalt. El mateix Laxalt va refusar entrar en el joc de les denúncies de frau que Trump va tornar a practicar quan va demanar la repetició de les eleccions a Arizona després d’un retard en el càlcul de vots per avaria en diverses màquines tabuladores. També a Michigan o Wisconsin, candidats que al seu temps van secundar les mentides de Trump respecte a les
eleccions del 2020 van acceptar les pròpies derrotes en les de dimarts, com va subratllar el diari Politico.
El soroll de sabres contra l’exmandatari pel suport a candidats ultres i negacionistes del 2020 que ara han fracassat se sent tant dins del partit com en l’àmbit crucial dels donants habituals. És, de moment, un soroll en sordina, tret d’excepcions, ja que ningú no vol repetir l’error d’anteriors enterraments precipitats del líder.
“En converses privades entre donants, agents i aspirants (alternatius) a la presidència del 2024, cada vegada més republicans estan intentant aprofitar el que creuen que pot ser la millor oportunitat per deixar de banda Trump i marcar el començament d’una nova generació de líders del partit”, comentava ahir The Washington Post sense concrecions.
Alguns republicans crítics es van pronunciar de cara. L’exgovernador de Nova Jersey, Chris Christie, va acusar Trump de treballar només per a si mateix. I va repassar així el seu historial: “Quan ell va triomfar el 2016, va dir que ens cansaríem tant de guanyar que li demanaríem que deixés de fer-ho. Però mira: el 2018
“És la tercera elecció que Trump ens fa perdre, i això és com al beisbol: 3 errors i fora”, diu Larry Hogan
Els mitjans fins ara afins van definir el líder com “el gran perdedor” i van cantar la victòria demòcrata
vam perdre la Cambra; el 2020, el Senat i la Casa Blanca. I ara estem molt per sota del que dicta la història en un escenari d’inflació, augment del crim i amb un president amb un 40% de suport. Estic fart de perdre”.
El mateix va dir el governador sortint de Maryland, Larry Hogan: “És la tercera elecció seguida en què Trump ens costa la carrera, i és com en el beisbol: tres errors del batedor i fora”, va dir.
Bobbie Kilberg, una destacada recaptadora de fons per als republicans, va dir sense embuts que donarà suport a candidats que no són de Trump per al 2024, amb Christie y Hogan com alguns dels seus preferits.
Seran exagerats els rumors del final de Trump, com un dia va dir Mark Twain que ho eren les notícies de la seva mort? El que seria exagerat seria la supervivència política de l’expresident. ●