El TJUE decidirà si la llei danesa contra els guetos és discriminatòria

Els veïns acusen el Govern de fer servir criteris racials i ètnics en les delimitacions

El Tribunal Superior de l’Est de Dinamarca ha decidit aquesta setmana que sigui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el que decideixi si els criteris previstos en la legislació de la coneguda com a llei antiguetos danesa discriminen els habitants del barri de Mjolnerparken, de Copenhaguen, pel seu origen ètnic.

Un grup de residents obligats a desallotjar les seves cases a Mjølnerparken, un barri catalogat pel Govern danès com un “gueto dur”, es van querellar contra el Ministeri de l’Interior i Habitatge de Dinamarca. Juntament amb l’Institut Danès de Drets Humans i dos experts en drets humans designats per l’ONU, els veïns demanen que el TJUE resolgui al seu favor apel·lant a la Directiva d’Igualtat Racial de la Unió Europea.

“Això dona al Tribunal de Luxemburg una valuosa oportunitat per ajudar a abordar les formes contemporànies de racisme i aclarir que no és possible que Dinamarca o altres països europeus intentin eludir la responsabilitat per discriminació racial o ètnica mitjançant l’ús d’una redacció codificada”, va afirmar Susheela Math, oficial superior de litigis de l’Open Society Justice Initiative, en un comunicat de premsa.

“Els criteris que la legislació danesa aplica per designar certes àrees com a guetos es basen, principalment, en l’origen racial i ètnic dels ciutadans i en els seus problemes econòmics, de manera que infringeixen la directiva de la Unió Europea sobre igualtat racial”, afirma l’advocat dels veïns de Mjolnerparken, Eddie Khawaja.

La llei antiguetos va ser impulsada pel govern conservador de Lars Løkke Rasmussen el 2018, amb l’objectiu que el 2030 cap àrea residencial de Dinamarca superi un 30% de veïns “no occidentals”. Es va aprovar amb el suport del Partit Socialdemòcrata de l’avui primera ministra Mette Frederiksen, llavors a l’oposició.

Els “guetos”, terme que els socialdemòcrates van canviar per “societats paral·leles” el 2021, es classifiquen anualment segons la seva proporció de ciutadans d’origen “no occidental”. Qualsevol àrea residencial de més de mil habitants on els “no occidentals” superin un 50% entra a la llista si compleix, almenys, dos d’aquests requisits: tenir més d’un 40% de població sense estudiar ni treballar; més d’un 60% de residents sense més estudis que la formació primària, una taxa de condemnats per criminalitat tres vegades superior a la mitjana nacional i uns ingressos bruts per sota d’un 55% de la mitjana de la regió.

Algunes de les mesures del pla consisteixen a separar forçosament els nens d’1 a 6 anys dels seus pares durant 25 hores setmanals perquè rebin educació en “valors danesos”, doblar les penes pels crims comesos pels seus residents respecte dels ciutadans de la resta de zones i invertir milions d’euros en la demolició progressiva d’aquests barris.

Alguns veïns han aconseguit paralitzar els seus desnonaments fins que es dicti sentència, però molts d’altres continuen rebent cartes per ser desallotjats. El representant legal dels veïns, Khawaja, creu que la paralització dels desnonaments “podria ser un dels resultats” que s’aconsegueixin a llarg termini. Però el primer és aconseguir que el TJUE determini que “els criteris de la legislació constitueixen un principi de discriminació per origen ètnic”.

“Aquest cas és important molt més enllà del barri de Mjolnerparken”, considera Khawaja: hi ha molts altres barris a Dinamarca afectats per la llei. Segons l’advocat, una decisió del Tribunal al seu favor tindria “un impacte d’alta difusió a Dinamarca i en altres Estats membres que intentin implementar mesures semblants”.

La llei antiguetos no ha estat tema de campanya les últimes eleccions, i això es deu al fet que “els socialdemòcrates s’han mogut en una direcció molt més restrictiva els últims anys. A més, aquestes polítiques d’immigració s’han normalitzat tant l’última dècada, que ja no és una àrea en què els polítics puguin competir”, segons Kristina Bakkaer, politòloga de la Universitat d’Aarhus.

La politòloga considera que “el Govern només farà un pas cap enrere amb aquesta legislació si rep pressió internacional”, i afegeix: “No veig que la pressió per canviar aquestes mesures vingui de la comunitat política danesa”.

Els veïns de Mjolnerparken hauran d’esperar a la decisió de la justícia europea l’any que ve. Una decisió que, si els és favorable, els permetrà fer el pas següent: querellar-se contra les associacions d’habitatge que pressionen per vendre els edificis a inversors privats.

La llei va ser aprovada el 2018 pels conservadors amb el suport dels socialdemòcrates

No va ser un tema a les eleccions: només la pressió internacional podria trencar el consens

Francis Dean / Getty Un habitatge ple d’antenes parabòliques, un senyal que indica l’existència d’un gueto en què la integració no és possible