La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sospito que derogar la sedició facilitarà les extradicions”
Exconseller d’Economia i Hisenda
Fa dos anys Jaume Giró no s’imaginava que seria conseller de la Generalitat i fa dos mesos no preveia deixar de ser-ho tan aviat. En la consulta de Junts per Catalunya va defensar continuar al Govern de coalició amb Esquerra, en el qual era titular d’Economia i Hisenda, però no li va sortir bé. Ara s’adapta a la nova situació i no aclareix si vol ser candidat de la formació o no, tot i que recorrerà Catalunya de punta a punta els propers mesos.
A què es dedica ara?
A pensar, a escriure i a escoltar molta gent.
Es planteja deixar la política? No. Crec que després de més 30 anys al sector privat, l’etapa en política se m’ha fet curta i tinc la sensació que l’he deixada a mitges. Per això i perquè veig el país en una cruïlla decisiva i trascendental vull donar una oportunitat a continuar en política. Dels projectes que m’arriben intentaré no agafar-ne cap que sigui incompatible amb la dedicació política.
Es veu un altre cop al Govern?
Servir al país és l’honor més gran que es pot tenir. A partir d’ara el que faré és anar per tot el territori. Vull escoltar les persones per saber quines preocupacions tenen i quines prioritats creuen que hauria de tenir el país. Hi ha molta gent que m’ho demana i m’estic organitzant la vida per conèixer de primera mà el que a ells els preocupa. També vull ajudar els candidats de Junts en tot el que pugui perquè guanyin les municipals.
Quin és el propòsit d’aquest procés d’escolta?
Conèixer millor la situació en la qual som. Necessitem una injecció d’autoestima, recuperar l’orgull i projectes engrescadors que reforcin la cohesió del país per recuperar l’orgull que hem tingut i que ara no veig.
Es veu liderant JxCat les properes eleccions? La seva escolta va relacionada amb això?
No estem en aquest punt i li dic que la meva única intenció ara és fer el que ja feia com a conseller. Dedicava dos dies a la setmana a visitar el país, ara no podré fer-ho com a conseller, però ho faré de manera sistemàtica. El futur ja es veurà: no em plantejo res en concret perquè en la vida fer projectes és bastant inútil, la vida et sorprèn contínuament.
No creu que no tenir un candidat definit els penalitza?
Quan arribi el moment segur que Junts farà el procés que està previst als seus estatuts, unes primàries. Hi ha molta gent amb molt
talent i molt preparada, i no serà un problema.
Junts hauria d’aprovar els pressupostos de la Generalitat?
JxCat ha de plantejar les reivindicacions raonables i assenyades que consideri oportunes ara que és a l’oposició. Ja no són els meus pressupostos. Han canviat l’estructura i les partides de cada departament. M’agradaria que s’aprovessin? Sí, però com he dit sempre: és millor un país amb pressupostos aprovats l’1 de gener perquè les necessitats de la gent queden satisfetes.
Amb un escenari econòmic complicat, s’entendria que Junts digui no als pressupostos?
Si al final no s’aproven amb JxCat, no em sembla just carregar-li tota la culpa. Negociar vol dir cedir i transaccionar. Fins on jo sé, les nostres propostes seran raonables i ajudaran l’economia del país i els seus ciutadans. Per tant, dependrà de Junts i també d’Esquerra.
Creu que hi hauria d’haver canvis en la fiscalitat a Catalunya?
Quan era al Govern ja era partidari d’alguns retocs fiscals. En un govern de coalició has de cedir i algunes de les propostes que es feien no prosperaven. Soc un defensor de l’Estat de benestar i s’ha de protegir al 100%. Però això ha de ser compatible amb una pres
sió fiscal adequada i competitiva amb els territoris que hi ha al voltant. Si no, perdem oportunitats. M’agradaria que l’impost de patrimoni, que Catalunya avui no pot fer desaparèixer de cop per les dificultats econòmiques, recuperés el mínim exempt que hi havia el 2012, que era de 500.000 euros. Avui està en 700.000. Una altra mesura que estava preparada, a més de reduir mig punt més
Futur polític “Vull escoltar les persones per saber quines preocupacions i quines prioritats tenen”
l’IRPF als trams més baixos, afectava l’impost de patrimoni per a les persones que venen de fora, perquè no tributin el patrimoni que han acumulat abans. Ara hi ha científics, investigadors, artistes, empresaris... que si venen a Catalunya han de pagar un impost que al seu país no hi és pel patrimoni que ja tenien.
Com valora la derogació del delicte de sedició?
Amb prudència. No sabem a qui ni com afectarà, ni quin serà l’abast del delicte de desordres públics agreujats o la interpretació que en faran els jutges. L’Estat ha corregit una de les seves anomalies democràtiques més greus i tinc l’esperança que això, igual que els indults, encara que no resolgui el conflicte, beneficiï persones perseguides injustament. Però amb les declaracions de Patxi López sembla que l’objectiu és que els països europeus concedeixin l’extradició quan la demani Espanya i que sigui més fàcil perseguir fets com els de l’octubre del 2017. El que tinc clar és que no som ni un mil·límetre més a prop de l’amnistia ni d’un referèndum vinculant.
Està en contra de negociar?
Evidentment, no. Amb algú que té un poder superior al teu, només pots negociar. El que no pot ser és que en un país com Catalunya, amb un dèficit fiscal que se situa en 20.200 milions d’euros cada any, a més del dèficit d’inversions, no podem carregar amb una pressió fiscal superior a qualsevol altra comunitat i a sobre dir que no volem negociar res amb Madrid. Això és condemnar els ciutadans. Crec que l’única solució i l’única manera de millorar el benestar és assumir la plena sobirania, però no puc renunciar a tots els avenços mentre no arriba.
Hi ha qui diu al seu partit que això és autonomisme.
Això es comenta molt en l’opinió pública, però hem d’entendre que Junts és un partit divers on hi ha sensibilitats. En qualsevol partit d’una democràcia avançada hi ha discrepàncies internes, amb un debat viu. Estic satisfet que a Junts hi hagi diferents sensibilitats. En cada moment cal posar a la balança què beneficia el ciutadà i què el perjudica.
És possible la convivència o hi ha risc d’escissió?
Hi ha un debat viu, però hi ha cohesió interna. De l’escissió a mi no m’haurà sentit parlar-ne. Discrepo que hi hagi amenaça d’escissió. Si algú ho diu, suposo que és perquè ho pensa i, per tant, no ha de ser impossible. Però no és per la meva part ni per part de la majoria de Junts.
Catalunya necessita un partit nacionalista de centre? Junts pot
Comptes catalans
Abaixar impostos “L’Estat de benestar ha de ser compatible amb una pressió fiscal adequada i competitiva”
“És millor un país amb pressupostos aprovats l’1 de gener per les necessitats de la gent”
Catalunya “Necessitem autoestima, recuperar l’orgull i projectes engrescadors” ocupar aquest espai i tenir aquest paper?
No m’agrada el terme nacionalisme. Sempre parlo de partit sobiranista. Junts ha d’aspirar a la plena sobirania del país i ho ha de fer des del corredor central de la política, que el formen centenars de milers de persones de classe mitjana treballadora que tenen una idea de país molt concreta i molt definida. Crec que això s’ha anat perdent d’alguna manera per la fal·làcia de la unitat de l’independentisme, a la qual, tot i això, cal aspirar. Potser va existir durant alguns moments puntuals del 2017, però avui no existeix. Qui més ha fet per la unitat i més s’ha sacrificat ha estat l’espai polític que representa Junts; fins al punt de virar en els seus postulats ideològics cap als d’ERC i la CUP. Ho hem de recuperar.
L’últim baròmetre del CEO els dona mals pronòstics.
Sembla que la base amb què es va fer l’enquesta està una mica esbiaixada pel que fa a votants de Junts. Dit això, és evident que es va fer en un moment que no era el millor per a JxCat per tot el soroll que va comportar la sortida del Govern.
Això els ha perjudicat?
Tot el soroll intern perjudica el partit. Sap què perjudica també? Parlar sempre de nosaltres mateixos. És molt cansat. Si ens cansa als que estem en política, imagini’s com ha de cansar els ciutadans. Confio que superem aquesta etapa i que parlem aviat dels projectes.
Es veu presidint la Cambra de Comerç de Barcelona?
Ara per ara, no. És un projecte que ha passat per davant i que no tinc sobre la taula, sincerament. ●