Quin és el preu?

Desordre públic. Això és el que va passar l’1 d’octubre a Catalunya? vegem-ho. És desordre públic el que s’organitza i s’encoratja des d’un govern autonòmic? Desordre públic és tirar-se les lleis a l’esquena una vegada i una altra? Desordre públic és ignorar la meitat dels catalans? Desordre públic és riure’s dels avisos de la il·legalitat que s’està cometent? Desordre públic és la inacció dels mossos per ordre de la Generalitat? Desordre públic és fer fora la Policia nacional dels hotels on s’allotja? Desordre públic és riure’s de les autoritats de l’estat? Desordre públic és declarar la independència encara que sigui durant dos minuts i no serveixi de res? Desordre públic és muntar un referèndum il·legal?

Tot això, i més coses que van passar aquells dies, no té gaire a veure amb el desordre públic. la sedició és l’intent de trencar l’ordre constitucional, el desordre públic és ferne una de grossa als carrers, i el se

No suavitzem un dels esdeveniments més greus de la nostra democràcia

gon va ser conseqüència del primer. Que no ens prenguin per ximples.

la política és l’art de dialogar, arribar a acords i forjar aliances per millorar la vida dels ciutadans. res a veure amb la submissió. sánchez necessita erC, i erC necessita gestos de pes per justificar el seu suport al Govern espanyol sense que sembli que és de franc. lògic. Però cal arribar tan lluny? i més important, quin és el preu que s’està disposat a pagar?

A Catalunya ja no hi ha un debat sobre la independència, això ha quedat enrere. el procés s’ha diluït, i en això se li ha de donar el mèrit al Govern central. Però seria un error tornar a donar impuls a aquells que van crear les falses expectatives que alguns van comprar. Catalunya evoluciona i mira al futur sense veure espanya com una enemiga. els joves catalans somien viure i treballar a madrid, londres o miami. sense complexos. Ara es torna a agitar tot amb la reforma del Codi Penal i ni tan sols els independentistes no es posen d’acord.

l’1 d’octubre va ser una acció organitzada per un govern autonòmic que va emprar tots els mitjans per assolir els seus objectius. no suavitzem un dels esdeveniments més greus de la nostra democràcia. És important que els que ho van fer no pensin que tornar a actuar igual pot sortir més barat.