La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una activitat que ajuda en la lluita contra el canvi climàtic
senglars o els visitants incívics.
Juntament amb la Fundació Miquel Agustí, s’ha recuperat un tomàquet autòcton, el mandó de Collserola, gran i carnós, que planten i comercialitzen diferents agricultors del parc, com els de La Rural, per exemple. Aquesta cooperativa, creada el 2014 a Valldoreix, està formada per una quinzena de socis i voluntaris que gestionen 2,5 hectàrees de regadiu a Valldoreix (cultiu ecològic, principalment de verdures de fulla), més mitja hectàrea de planta aromàtica a La Rierada, a Molins de Rei, juntament amb tres apiaris que cuida “l’abellaire” (ho prefereix a apicultor) Éric Barbero, fundador del projecte Melvida, l’única mel certificada de Collserola. Barbero té una dotzena de ruscos d’abella negra autòctona repartits pel parc natural i les cuida com si fossin les seves filles. “Hi ha una reina per rusc i pon 2.000 ous al dia. Són les millors pol·linitzadores, amb una efectivitat d’un 95%. Si hi ha abelles, hi ha flors i vida”. N’obté mel, pol·len o pròpolis i acaba de ser premiat al Gastronomic Forum per la innovació del Xocomel, elaborat amb cacau pur, mel i oli d’oliva.
A La Rural hi tenen gallines ponedores i un ramat de cabres per a autoconsum. Alfred March i Ana Pol són fundadors d’aquest projecte, que se sustenta sobre l’Ateneu Rural, un programa
Aquestes explotacions també contribueixen a reduir el risc d’incendis forestals a la serra metropolitana
educatiu i de formació i divulgació dels valors de l’agroecologia, la gestió de la masia de Can Ferriol, a Sant Feliu, i la venda agrària. “Des del 2016 oferim formació de creixement personal per a adults i empreses, així com el joc i el lleure vivencial a l’aire lliure per a escolars”, destaca March. Venen cistelles ecològiques a l’agrobotiga de la Floresta i en mercats de Sant Cugat i les distribueixen en menjadors escolars. “Alimentem 300 famílies a la setmana amb 52 cultius a l’any, dels quals hi ha 18 de simultanis”, detallen. “Els pagesos som essencials a Collserola perquè millorem l’ecosistema, acostem productes de proximitat a ciutats veïnes i perseverem en un ofici essencial, tot i que amb dificultats, en un entorn periurbà”.
March lamenta que la legislació actual no ajuda aquest tipus d’agricultura, que per l’orografia de la serra, està fragmentada en diferents espais. “I no rebem ajuts de la Política Agrària Comuna”, exemplifica. També lamenta “la intolerància d’alguns veïns de la Floresta, que es queixen pel soroll del tractor” i les destrosses del senglar.