La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’accelerador del delta del Llobregat
Projectes clau que sumen 1.800 milions d’inversió agafen embranzida gràcies a una estratègia compartida pels ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet i el Prat, l’Àrea Metropolitana i una desena d’operadors
Alguns dels projectes més destacats del delta del Llobregat, clau per a la reactivació econòmica, l’habitabilitat, les infraestructures i la sostenibilitat mediambiental, formen part d’una estratègia comuna dels ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet i el Prat, l’Àrea Metropolitana i una desena de grans operadors. Són 30 actuacions de diferent envergadura, cadascuna amb el seu pare o mare, que comporten una inversió total de 1.800 milions d’euros. La majoria avança a bon ritme gràcies a la coordinació i fins i tot complicitat que suposa l’existència d’un pla compartit per aquests actors des del 2016 –es va presentar el 2018– i que té el 2025 com a horitzó temporal.
A punt de començar la fase final d’aquest masterplan conegut com a Estratègia Delta del Llobregat, en certa manera continuador del Pla Delta del 1994, els seus participants fan balanç del fet i del que queda per fer. L’últim informe, corresponent a aquest 2022, elaborat per l’equip tècnic de la gerència municipal de Barcelona i de l’agència metropolitana Barcelona Regional, constata que són moltes les iniciatives que, en llenguatge escolar, progressen adequadament. Exceptuant les quatre que es refereixen a la governança, de les 26 restants, 17 tenen un semàfor verd perquè van bé. Set generen dubtes, sobretot per la seva lentitud, i estan en
groc, i només dues reben un vermell, perquè van malament.
“Aquest espai de treball, tot i que des del principi no ha fet soroll, és molt productiu”, valora Jordi Martí, regidor de la Presidència de l’Ajuntament de Barcelona i impulsor d’aquesta estratègia quan era gerent municipal. “A l’inici –afegeix– va contribuir a identificar projectes i a concretar-los, i més tard a donar-los una empenta”. Cada institució o operador s’encarrega de finançar-los i de fer-los realitat, però, subratlla, “ser tots en una taula i compartir informació ajuda”.
A més dels actors esmentats abans, participen en l’Estratègia Delta del Llobregat el gestor ferroviari Adif, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’empresa aeroportuària Aena, la municipal barcelonina BSM, el port i la seva zona d’activitats logístiques (ZAL), el Consorci de la Zona Franca, Mercabarna i la Fira.
Al grup dels projectes que avancen a bon ritme hi figuren, entre d’altres, l’impuls d’un parc empresarial per a pimes per part del Consorci de la Zona Franca, en què destaca la DFactory, posada en marxa l’any passat. També el pla agroalimentari de Mercabarna, que s’està desenvolupant i inclou una ampliació de les instal·lacions actuals que es preveuen completar el 2025. La ZAL també està creixent en nous espais.
L’impuls del nou barri de la Marina del Prat Vermell, amb més de 1.800 habitatges en marxa, és una altra de les actuacions
que van bé. Requereix el trasllat de les empreses afectades a altres emplaçaments. L’agència municipal Barcelona Activa hi està treballant. Per la seva banda, la Fira treballa en l’ampliació del recinte de Gran Via. La lluita contra la intrusió salina a l’aqüífer del delta,
mitjançant la injecció d’aigua regenerada procedent de la depuradora del Prat, és un altre projecte ja finalitzat. El seu aprofitament per a usos industrials està a punt. També avança la instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes (Mercabarna, Zona
Franca) i de sistemes centralitzats de climatització (fred procedent de la regasificadora del port). La planta d’hidrogen verd de TMB ja és operativa. Redoblar l’impuls en matèria energètica – generació, distribució, investigació...– de manera col·laborativa i àmplia, amb reserves de sòl per a nous projectes és una de les prioritats en aquest moment.
També s’avança a bon ritme en la millora de la connectivitat en transport públic i en mobilitat sostenible en zones històricament aïllades perquè siguin més
De les 26 actuacions planificades fins al 2025, 17 avancen a bon ritme, 7 van regular, i 2, malament
urbanes, més ciutat. L’arribada de l’L10 sud del metro, ara fa un any, ha estat clau. S’està reestructurant la xarxa d’autobusos. Adif continua construint el nou ramal de Rodalies a l’aeroport i FGC, que la Generalitat ha designat com a operador, ja ha comprat els trens. S’han obert carrils bici al polígon de la Zona Franca. Així mateix, es treballa en els projectes de corredors verds que connecten els dos costats del Llobregat, el Prat i Montjuïc, i s’està planificant el hub ferroviari de mercaderies del port.
Entre les actuacions en groc hi ha el desenvolupament de la Ciutat Aeroportuària, encara en fase embrionària. També els accessos viaris i ferroviaris del port i la terminal de ferroutage (tren-camió), la millora d’infraestructures de serveis (electricitat i aigua) i la construcció d’equipaments ciutadans, en aquest cas a causa que depenen d’intervencions prèvies. La protecció dels espais naturals, que inclou l’ampliació de la ZEPA, també va amb demora i xoca amb la proposta, ara per ara congelada, d’ampliar l’aeroport.
Només dos projectes apareixen en vermell. Un és la gestió integral de l’antiga llera del Llobregat, sobre la qual es manté oberta una discussió. Des de la desviació del riu, completada el 2004, s’ha generat un hàbitat natural a la zona, però la previsió de construir -hi les terminals ferroviàries del port ha deixat el cas en l’aire. L’altra actuació que va malament, en aquest cas fins al punt de desestimar-la, és el Front de Ronda. Consisteix en la prolongació de l’avinguda del Parc Logístic, en paral·lel al costat mar de la ronda Litoral (B-10), perquè hi hagi continuïtat urbana entre el carrer 3 i el passeig de la Zona Franca. El Ministeri de Transports ja va informar desfavorablement que el nou vial aniria per una zona de domini públic que afectaria l’ampliació d’aquesta autovia.