L’últim crític de la vella guàrdia

Bao Tong era una de les poques veus crítiques en actiu de la vella guàrdia comunista. Antic alt funcionari, aquest impulsor de la reforma política del Partit Comunista (PCX) en els vuitanta va ser l’alt càrrec més important que va acabar a la presó després de la matança de Tiananmen el 1989 per les seves simpaties amb els manifestants. Ja reconvertit en activista, va viure la resta de la seva vida sota vigilància, la qual cosa no li va impedir d’esbombar crítiques sobre l’esdevenir del país o la seva cúpula dirigent. Aquest dimecres va morir “pacíficament” amb 90 anys en un hospital de Pequín, segons va informar la família.

Bao va néixer el 1932 a Haining, província de Zhejiang, i va ingressar al PCX el 1949, l’any en què les tropes de Mao Zedong van aconseguir el poder després de guanyar la guerra civil. Va anar pujant de càrrecs fins que es va convertir en l’ajudant principal del secretari general del partit, Zhao Ziyan, a qui va ajudar en l’intent per limitar el poder de la formació i fer-la més tolerant.

Tot i això, aquell incipient procés reformista es va aturar abruptament el 1989, quan Deng Xiaoping va optar per reprimir amb tancs i a trets els manifestants prodemocràtics congregats a la plaça de Tiananmen, sense que encara se sàpiga el nombre real de víctimes.

A conseqüència de les seves simpaties amb el moviment, Zhao va ser defenestrat i va passar la resta de la vida sota arrest domiciliari fins que va morir, el 2005. Per la seva part, Bao va ser expulsat del Partit i condemnat a set anys de presó acusat de “filtrar secrets d’Estat” i “incitar la propaganda contrarevolucionària”.

Des del seu alliberament el 1997, ha viscut en règim d’arrest domiciliari a Pequín, amb la llibertat molt restringida. “La vigilància ha estat constant durant 25 anys, amb persones a les portes del seu apartament en tres torns tot el dia per evitar que tingués contacte amb el món exterior”, va relatar el seu fill, Bao Pu, que té ciutadania dels Estats Units i que va publicar a l’estranger les memòries secretes de Zhao.

Malgrat les restriccions, Bao es va erigir en aquestes gairebé tres dècades com una de les veus més crítiques del PCX i un activista a favor d’una democràcia més gran. El seu nom va ser un dels primers a figurar entre els 300 signataris de la Carta 08, un manifest coescrit pel difunt Liu Xiaobo i altres dissidents xinesos el 2008.

Inspirat en la Carta 77 firmada per activistes txecs a favor de la democràcia el 1977, el manifest xinès demanava llibertat d’expressió i reunió, independència judicial i un govern elegit per sufragi universal. Pequín va reaccionar amb mà dura, empresonant Liu 11 anys per subversió, d’on el Nobel de la Pau (2009) només en va sortir per morir de càncer.

Tot i així, Bao va continuar expressant les seves opinions a favor

Va ser el més alt càrrec que va acabar a la presó per haver simpatitzat amb els manifestants de Tiananmen, el 1989

d’una llibertat més gran i concedint entrevistes als mitjans sempre que era possible. També va continuar amb els seus escrits, que han donat peu a una col·lecció d’assajos i altres llibres, i els últims anys va recórrer a les xarxes socials per esbombar les crítiques a les polítiques de Xi Jinping.

Atès el seu perfil, és molt probable que el funeral, previst per a d’aquí uns dies, sigui una esdeveniment altament controlat per evitar la presència d’altres de dissidents i activistes.

Ng Han Guan / AP