“No puc veure un partit del Barça, m’emociono”

Expreparador físic del FC Barcelona

E E

Paco Seirul·lo Vargas (Salamanca, 1945) arriba a La Vanguardia sense les seves característiques ulleres de pasta. Diu que no les necessita des del mes de juny, data en què el Barcelona va decidir prescindir dels seus serveis. L’expreparador físic, últim representant del dream team que seguia treballant per al club 30 anys després que aquell llegendari equip aixequés la primera Copa d’Europa, es va convertir en tota una institució pels seus mètodes d’entrenament innovadors en què la pilota era la gran protagonista. Ara, després de 46 anys de servei, el popularment conegut com ‘el professor’, gaudeix del temps lliure amb la seva família i ultima un llibre sobre la seva visió del futbol. Sense tecnologia, sisplau. I el Barça? Amb els ulls plorosos, reconeix que, des que va marxar, no ha pogut veure’n ni un sol partit. Però ho diu sense rancúnia perquè el seu lema de vida és viu i deixa viure.

Després de 46 anys al Barça, com és ara el seu dia a dia?

Doncs està ple de petits luxes familiars. Després de tants anys

puc esmorzar cada dia amb la meva dona mentre xerrem. Surto a passejar, dinem aviat, faig la migdiada i a la tarda de quatre a vuit escric una estona. Estic preparant un llibre sobre el nou futbol que pretenia el Barça. És una mica trencador i estrany. Per aclarir la ment una mica surto a passejar altra vegada. I després de sopar m’agrada quedar-me una estona llegint. Dormo poc, la veritat.

Unes memòries seves també vendrien...

Jo tinc mala memòria, eh... Però bé, no se sap mai.

Parla de luxes familiars.

Sí, perquè portava 46 anys al club. M’estava de nou a nou fora de casa. La meva filla sempre em deia que passava més temps amb Messi que amb ella.

Ha parlat amb Leo Messi?

No des que se’n va anar a París.

S’esperava que el Barcelona prescindís dels seus serveis?

Va ser una situació inesperada tot i que jo els pensava dir que aquest era el meu últim any. M’ho va comunicar el vicepresident Rafa Yuste. Em va dir que estaven preocupats per l’economia del club i que havien de fer retallades. En el fons em va alliberar de la càrrega que suposava per a mi haver de dir que me n’anava. A mi em costa molt de dir que no a la gent.

Qui li ha enviat missatges?

Exjugadors, futbolistes, treballadors... és difícil quedar-me amb un sol missatge perquè en vaig rebre centenars. Em deien coses molt boniques. ‘Sense tu el Barça és un altre’, ‘no m’imagino anar allà i no veure’t’... va ser una onada d’afecte molt gran. No sabia que hi havia tanta gent que m’estimava tant.

El president Laporta li ha dit alguna cosa?

Adeu després de 46 anys “No he parlat amb Laporta; em va comunicar la decisió el vicepresident Yuste” Onada d’afecte

No.

Veu els partits del Barça?

No, en directe no he pogut. M’emociono massa. I com que no he d’informar ningú del que veig, prefereixo veure’n resums.

El Mundial, el veurà?

Veuré gairebé tots els partits a partir de vuitens de final perquè la fase de grups és un rotllo. Juguen a classificar-se. Buscaran gols i es tancaran. Sempre solen ser partits molt lletjos.

¿Sempre?

Salvaré l’Espanya de Vicente del Bosque en un 50 per cent.

Com veu l’Espanya de Luis Enrique?

És un entrenador molt valent. Aquell equip creixerà molt. I, si genera dubtes, ell és un entrenador molt reactiu i de seguida reconnectarà els futbolistes. És important que els jugadors creguin en ell i diria que és així.

Com definiria vostè el seu llegat?

Tinc la confiança d’haver ajudat la gent en tot el que he pogut i en el que he entès que li anava bé a cadascun. He intentat satisfer les seves carències amb consells als entrenaments globals i també amb sessions individualitzades. Jo vinc de l’atletisme i això m’ha ajudat molt. Al final, tots són capaços de xutar i córrer, però hi ha elements relacionats amb la motricitat i amb la coordinació de cadascú com, per exemple, els amortiments, el suport del peu a terra, l’equilibri o els aspectes coordinatius que es podien millorar.

A qui ha ajudat?

He treballat molt amb Piqué i amb Busquets. Amb Piqué hem treballat després dels entrenaments, i amb Busquets, la coordinació i la capacitat d’orientació a l’espai de manera més eficient.

Què pensa de Pedri?

Pedri és meravellós. Té una motricitat increïble. A mi m’agradaria ser al Barça només per Pedri. M’hauria agradat ser allà per observar-lo i ajudar-lo.

I d’Ansu Fati ?

És un noi construït per fer gols, no per jugar. Cada vegada que agafa la pilota pensa que ha d’arribar fins a la porteria i marcar. Això fatiga molt el cervell i fatiga molt el físic. Penso que ho està pagant ara, desgraciadament. Però és un grandíssim jugador.

Creu que hi ha coses a La Masia que no s’han fet bé?

La Masia inclou molts aspectes. Hi ha entrenaments, però també aspectes formatius, educatius i de socialització. Penso que al jugador que ha estat a La Masia més de tres anys se li nota alguna cosa especial en el seu joc i en la seva manera de relacionar-se amb les persones. Això vol dir

Ansu Fati “Crec que és un gran jugador construït per fer gols, no pas per jugar; això fatiga molt” El talent del vuit

“M’han dit coses molt sentides: ‘Sense tu el Barça és un altre’, ‘No m’imagino no veure’t’...

“A mi m’agradaria treballar al Barça només per Pedri: té una motricitat brillant”

que hi ha una empremta que és clara i evident. No soc ningú per dir si és millor o pitjor que abans, però qualsevol institució que perdura molt en el temps és evident que s’ha d’adaptar als nous temps perquè, si no, perd eficàcia. I crec que en aquest sentit continua sent una institució molt efectiva. Però sí que crec que s’ha perdut una mica l’esperit de Johan Cruyff, que és el de la creativitat i jugar bé abans que competir pel resultat. Ara van molt directes al resultat, oblidant l’essència del joc.

Està vostè a favor de les noves tecnologies?

Penso que la tecnologia ofereix valors numèrics que tenen poc a veure amb el joc. El futbol no són nombres. El futbol són interaccions. És anticipar-se, ser intel·ligent, atacar, defensar i ajudar els companys. I això no es mesura. Si tots tirem de dades, el futbol s’iguala massa.

Guardiola, per exemple, no és de tecnologies?

Guardiola és més de sensacions i d’establir relacions interpersonals de confiança. Si cada jugador confia en el seu company estarà a gust al camp i podrà elaborar més. Jo crec que per això els jugadors en parlen bé gairebé sempre. Perquè comprèn el joc en aquella dimensió socioafectiva.

Per a vostè, és el millor?

Sí, n’estic convençut.

I Xavi?

Com a jugador, s’assemblava a Pep. Com a tècnic, és més pragmàtic. Però és un judici ràpid basat en els últims mesos de l’any passat. Havia de salvar l’equip.

Qui farà el pròleg del seu llibre?

Ho faran entre Pep Guardiola i Jordi Cruyff. ●

Llib rt T ixidó Paco Seirul·lo per a La Vanguardia