La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un entrenador català triomfa a Suècia
Futb l Martí Cifuentes, amb experiència en equips de Segona B, va decidir buscar-se la vida al nord d’Europa i avui pot dir que ha classificat el Hammarby d’Estocolm per a la Conference League
S“Una cervesa, sisplau”, li canten en castellà milers de seguidors, encantats amb l’equip
Ibrahimovic va invertir calés en un club amb poc palmarès però amb més fans que cap altre equip a Escandinàvia
i hi ha un lloc que representa l’esperit de Södermalm, barri cèntric i cosmopolita d’Estocolm, aquest és el Morfar Ginko, regentat pels germans Joanna i Johan Ray. Restaurant, bar, centre neuràlgic d’activitats o simplement racó ideal per prendre unes copes amb els amics, els Ray tenen una debilitat compartida amb milers de suecs: es diu Hammarby, és un club de futbol i, malgrat que les seves vitrines sonin a espai buit (una lliga i una Copa en més de cent anys d’història), es tracta de l’equip amb més seguidors de tot Escandinàvia.
Per què? És difícil d’entendreho sense experimentar in situ un dels seus partits a casa, avui l’estadi Tele2 Arena, amb capacitat per a 33.000 espectadors i que frega el ple a vessar amb assiduïtat. Les idees preconcebudes sobre la cerebral societat sueca s’esfumen durant 90 minuts d’entrega gairebé religiosa. El prototip d’aficionat és transversal socialment: va dels orígens més humils a les professions liberals. Però quan roda la pilota, les diferències es difuminen i els càntics, constants, s’imposen. Un mal resultat no modifica l’estat d’ànim. Un és del Hammarby incondicionalment. Proliferen els tatuatges entre els fans i un respecte pels orígens humils de Södermalm, avui vençuts en gran part per un aire entre cool, neoburgès i hipster, traduït en l’actualitat en un club amb valors antiracistes i promotor de causes pròpies de la social democràcia tradicional, amenaçada últimament per la ultradreta. “Working class football club” (‘club de futbol de la classe treballadora’), diu el lema d’una dessuadora posada a la venda pel departament de màrqueting.
I a què ve parlar ara del Hammarby? Doncs resulta que el seu entrenador es diu Martí Cifuentes, va néixer a Sant Cugat (Barcelona), i els germans Ray, com tota la comunitat bajen (així s’autodenominen els seguidors del club blanc-i-verd) estan encantats amb ell. Aquesta temporada ha estat finalista de la Copa (la va perdre als penals contra el Malmö el maig passat) i s’ha classificat tercer a l’Allsvenskan, la lliga sueca, només per sota del Häcken, campió per primera vegada, i del Djurgården, rival ciutadà. Amb això obté el passaport per a la Conference League, és a dir, competirà a Europa. “Estem encantats amb Cifuentes, és un dels millors entrenadors que hem tingut, ha donat un toc diferent a l’equip, juguem millor”, diu la Joanna, tan aferrada al Hammarby que va arrencar literalment del vell estadi el seu seient de sòcia i se’l va emportar a casa. En l’últim partit de lliga al Tele2, contra el Kalmar fa uns dies, milers de seguidors, entre ells els Ray, li van dedicar a Cifuentes un càntic divertit com a agraïment per la seva bona tasca. “Una cervesa, sisplau”. En castellà.
Martí Cifuentes (40 anys) va ser un jugador mediocre, així es descriu ell mateix, però és un entrenador inquiet i emergent. Va començar dirigint equips de Tercera com el Rubí i de Segona B com el Sant Andreu, el Sabadell i l’Hospitalet, però la seva ment oberta li exigia una escapada per atrevir-se a noves experiències. Va viatjar amb el seu staff a conèixer altres maneres d’entendre el futbol (Països Baixos, Itàlia, Anglaterra...) i encara ho fa cada any. Ara acaba de visitar el Leverkusen de Xabi Alonso... i, finalment, després d’una visita a Suècia, li va arribar una proposta: dirigir la metodologia de l’AIK Solna d’Estocolm. Va dir que sí.
Cifuentes havia estudiat abans Empresarials i va obtenir un Màster a la Universitat Johan Cruyff, figura que sempre ha estat referencial a la seva vida. “Vaig créixer veient el dream team, vaig viure a Holanda i m’encanta la filosofia de l’Ajax”, explica a La Vanguardia Cifuentes, que va voler impregnar d’aquella idea de futbol la seva aventura sueca, just quan en aquest país s’obrien a nous conceptes més enllà del granític 4-4-2 dels anys vuitanta (el gran Göteborg), prolongat després per un tècnic icònic com Sven Goran Eriksson. Després de dues experiències a Noruega (Sandefjord) i Dinamarca (Aalborg), va arribar la trucada del Hammarby. Fins i tot van pagar una clàusula de rescissió d’uns 300.000 euros per poder fitxar-lo.
“Quan van contactar amb mi no ho vaig dubtar. Vaig demanar permís a l’Aalborg i es van portar molt bé. Sense ser un club guanyador, el Hammarby sempre ha practicat un joc alegre i el seu seguiment social és molt fort. A més, ara està en creixement, té aspiracions”. Cifuentes fa referència a l’impuls atorgat recentment per un inversor il·lustre, Zlatan Ibrahimovic, posseïdor del 23,5 % de les accions (el 51% sempre ha de pertànyer als socis) i personatge global que ha acabat de posar el Hammarby al mapa. “És un club fantàstic amb uns aficionats apassionats. L’ajudaré a convertir-se en el millor club d’Escandinàvia”, va dir Ibrahimovic, provocant la ira dels aficionats radicals del Malmö, el club i la ciutat que el van veure néixer. Van destrossar una estàtua en el seu honor, de fet.
Pare de dos fills, Cifuentes s’ha establert a Estocolm per continuar fent història al Hammarby, i això que la seva parella, sueca, preferia la vida de Barcelona...