La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Ja no em sento jove”
En espera de l’estrena a la Copa de Mestres, avui contra Stéfanos Tsitsipàs, Novak Djokovic revisa la seva temporada
Ens n’anem a juliol.
Aquesta és la principal sala de premsa de l’All England Lawn Tennis Club, a Wimbledon, i Novak Djokovic (35) ens diu:
–Tot això és molt estrany, ho sé. Però no em desviuré per arribar a la Copa de Mestres. No em treu el son.
I ara cal explicar-se.
Al gener, Novak Djokovic (35) es veia expulsat de l’Open d’Austràlia per haver-se negat a vacunar-se contra la Covid-19. Era el primer episodi d’un curs estrany. Al març es lesionava els abdominals, i això condicionava les seves primeres setmanes de la primavera. Al juliol, tampoc no sumava punts a Wimbledon: el circuit ATP havia castigat el torneig per haver vetat la presència dels tennistes russos. Wimbledon no repartiria punts. Malgrat adjudicar-se el seu 21è Grand Slam, Djokovic no avançava al rànquing. Continuava setè.
En l’aire quedava també la seva presència al US Open, ja al setembre: l’home continuava negant-se a vacunar-se i el magnífic torneig dels Estats Units estudiava la possibilitat de deixar-lo fora, com els australians al gener.
No va ser a Nova York llavors, més punts que se li escapaven.
I per això, preveient tot allò, a Wimbledon al juliol, deia:
–No sé si entraré a la pròxima Copa de Mestres. Però no aniré per tot arreu jugant tota mena de tornejos per sumar punts. (...)
El que passa és que després es va posar a volar.
Es va imposar a Tel-Aviv i Astanà i va ser finalista al Masters 1000 de París. Amb tots aquests èxits al sarró, es va carregar de punts i es va assegurar una pla
ça a la Copa de Mestres que aquest diumenge s’obria pas a Torí.
Aquí el tenim una vegada més, entre les vuit raquetes de l’any. Posant per a la concurrència. A Djokovic no se li ha donat mai malament el torneig de tancament de curs. De fet, l’ha guanyat en cinc ocasions. Tot i això, fa ja un temps del seu últim triomf: toca remuntar fins al 2018.
I des d’aquell 2018 fins al present, les coses han canviat.
No hi és Federer. Lluita Nadal. Segueixen Medvedev o Tsitsipàs, però arriba saba nova, gent com Ruud i Auger-Aliassime (en espera del lesionat Alcaraz, del cicló Rune i de la consolidació de Sinner).
Així que Djokovic, tan aviat com agafava un micròfon, ha dit a Torí aquests dies:
–No em sento tan jove com els altres. Ha passat un temps des de la meva primera participació, però crec que estic en bona forma i em sento motivat i amb ganes per afrontar aquest desafiament.
Així que no s’ha desviscut mai per arribar a aquesta Copa de Mestres.
Però ja que hi som, hi és.
El serbi pretén corregir un any desconcertant, amb el veto a Austràlia i el renaixement a Londres