La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Rússia haurà de redefinir del tot la seva identitat”
Geògraf, expert en Rússia i exambaixador francès
Michel Foucher, geògraf i expert en Rússia, va ser ambaixador a Letònia i conseller del Govern francès. Des de la invasió d’Ucraïna, ja ha escrit dos llibres. A l’últim, Ukraine, une guerre coloniale en Europe (Édicions de l’Aube), l’autor explica que Rússia està en un procés de transició traumàtic de la seva identitat nacional. “Rússia actua a Ucraïna com un imperi”, va assegurar Foucher en una entrevista amb aquest diari. “Si es veu obligada a acceptar la independència d’Ucraïna com a Estat sobirà, deixa de ser un imperi i es veu obligada a redefinir –va afegir–. Rússia no és un Estat nació, és un Estat territorial. Una quarta part de la seva població no és russa. La Rússia actual és el resultat de la colonització de tot el que hi havia a l’est dels Urals, de les guerres a Àsia Central”.
Sense Ucraïna i en el futur, potser sense Bielorússia, Rússia serà una cosa molt diferent?
Rússia està obligada a convertir-se en un Estat normal, segons el model dels estats europeus, i en particular, en un Estat que accepti les seves fronteres. Això és un xoc. No és fàcil. És una redefinició completa de la seva identitat.
Creu que aquesta guerra és una revenja per l’esfondrament de la Unió Soviètica fa més de trenta anys?
L’esfondrament de l’URSS no ha acabat. Es podria dir`que aquesta guerra és el penúltim avatar, el penúltim episodi sagnant del final de l’URSS.
Quin serà l’últim avatar?
Podria ser una crisi interna a la Federació Russa, a Tatarstan, Txetxènia, el Daguestan, tota la perifèria, en especial perquè tots els soldats que envien a Ucraïna venen de la perifèria. Ningú no ve de Moscou o Sant Petersburg. S’envia al front les minories ètniques. Hi ha estadístiques molt clares.
Veu possible una derrota de Rússia sense que la precipiti cap al caos?
Sí, és un escenari perfectament possible. Una derrota militar, com la de Kherson, que provoqui un intent d’apartar el poder actual. Hi ha alternatives, noms que circulen, com l’alcalde de
Moscou, el primer ministre, o Dmitri Pàtruixev (ministre d’Agricultura), fill del secretari del Consell de Seguretat, o el cap adjunt de l’administració presidencial. Aquesta és una possibilitat, perquè les elits russes s’adonen que Putin està fracassant i aquest fracàs també se les emportarà.
No ho veu, doncs, com un
Després de Putin simple bon desig, sinó com a possibilitat realista?
Sí, encara que no passarà d’avui per demà. Però la gent s’interroga sobre el preu de tot això. La història de Rússia mostra que hi ha hagut canvis de règim i reformes després de cada derrota militar. La derrota a la guerra de Crimea (1856) va portar a l’abolició del servei el 1861. La derrota naval contra el Japó, el 1905, va provocar la primera revolució russa. La derrota davant d’Alemanya el 1917 va portar a la segona revolució russa. Els alemanys agafen Lenin, que era a Zuric, i l’envien a Hèlsinki. La derrota militar i política a l’Afganistan és seguida per la reforma de Gorbatxov. L’excepció va ser la gran victòria del 1945. El règim de Stalin es va reforçar. Sempre hi ha un vincle entre l’intern i l’extern. Fa falta un xoc extern perquè es mogui a l’interior.
Al món de l’endemà, qui sortirà més fort, la Xina, Turquia, els Estats Units?
Tots tres. I una mica els europeus, no com a potència militar, sens dubte, però en el sentit que han entès que hi ha interessos comuns i que la Unió Europea no és només un gran mercat, que és una altra cosa: valors, reconciliació i cooperació.
Creu que serà possible viure en pau i cooperació amb la fu
tura Rússia?
No sé com serà aquesta futura Rússia. L’obstacle principal és que les elits russes no han entès per què el seu sistema es va enfonsar el 1991. No s’han penedit mai dels crims de Stalin. No hi ha hagut mai un treball com a Alemanya, o fins i tot com a França amb la guerra d’Algèria o el règim de Vichy. No hi ha hagut mai aquest examen crític del passat, un judici com el de Nuremberg. Els ucraïnesos, per cert, demanen un procés per als líders russos. No hi va haver mai un treball de reconciliació entre Polònia i Rússia, o entre Ucraïna i Rússia. No hi ha hagut mai una declaració de nunca más (Foucher ho diu en castellà).
Molta feina per fer.
Sí, només es farà després d’una derrota i d’un canvi d’equip, però demanarà temps.
Al març ja li inquietava el perill nuclear. Se’n continua parlant constantment. Li preocupa ara més o menys?
Se’n parla massa. L’experiència és que les paraules precedeixen els actes. Cal tenir en compte que l’arma nuclear tàctica forma part, a Rússia, de la doctrina d’ús (en un teatre d’operacions), una mica diferent de la dissuasió estratègica. El fet que el Kremlin en parli a tothora és per desestabilitzar les opinions públiques dels països democràtics que donen suport a Ucraïna. Aquesta acció psicològica funciona. Crear l’angoixa funciona. L’element nou, després de la trobada de Samarcanda entre Modi, Xi Jinping, Erdogan i Putin és que, tant per als xinesos com per als indis, hi ha una línia vermella en el tema nuclear.
I l’estratègia russa de destrucció sistemàtica d’infraestructures elèctriques ucraïneses, de distribució d’aigua, funcionarà?
No, és just el contrari. Com més facin això els russos, més s’hi adaptarà i reaccionarà la població ucraïnesa. És exactament el mètode de Hitler contra les ciutats britàniques amb els famosos coets V2. Destruïen barris, hi havia morts, però l’endemà les dones, els nens, els vells, tots recollien els maons, netejaven i reconstruïen. Provoca l’efecte invers al desitjat. Mobilitza la població en comptes de desmobilitzar-la.
S’hi ha de negociar ara o no?
Crec que no hi ha res a negociar. Moscou diu que ho vol i que Kíiv s’hi nega. Això és un missatge als xinesos i als indis. Putin vol negociar tot el conquerit abans de perdre-ho. La posició de Zelenski és que només negociarà amb un altre dirigent rus, no amb Putin, sobretot perquè hi ha la qüestió dels crims de guerra. Però sí que veig que el tema de la negociació circula als mitjans diplomàtics, a Europa, al Partit Republicà dels Estats Units. Això és la influència dels russos, evidentment. Però Zelenski no pot de cap manera negociar. El dia que negociés, seria mort. Els ucraïnesos han patit molt. Així doncs, és necessari que hi hagi una derrota tàctica significativa, com el cas de Kherson, clarament, per canviar la situació al Kremlin.
“És necessària una derrota militar com la de Kherson per a un canvi al Kremlin”
Trauma històric “La guerra d’Ucraïna és el penúltim avatar, sagnant, del final de la Unió Soviètica”