L’actitud d’Ayuso perjudica el PP

isabel Díaz ayuso s’enfronta a un greu problema polític, derivat de la seva gestió de la sanitat pública. Com més temps trigui a reconèixer-ho i posar-hi remei més perjudicada es pot veure la seva posició i més mal pot causar al seu partit. La manifestació per una sanitat pública millor que diumenge va recórrer els carrers de madrid –integrada per 200.000 persones, segons la Delegació del Govern; per 670.000, segons els organitzadors– la va despatxar ahir la presidenta de la Comunitat de madrid amb el seu menyspreu habitual. segons la seva opinió, tot respon a “l’estratègia desestabilitzadora” de l’esquerra i les seves rivalitats internes. Perquè, segons el peculiar barem comptable que té, si el motiu principal de la marxa hagués estat la reivindicació d’una sanitat millor, “hauria reunit dos milions de persones”.

La manera com ayuso reinterpreta els fets difícilment transformarà la realitat. i la realitat ens diu que la Comunitat de madrid, que és la que exhibeix a espanya una renda per càpita més alta, també és la que inverteix menys per ciutadà i any en sanitat. això té, òbviament, conseqüències, que són diverses, fa temps que es produeixen i han acabat per esgotar la paciència del col·lectiu sanitari. entre aquestes conseqüències hi ha el tancament demorat dels centres d’urgències extrahospitalàries. o la infradotació quan finalment han obert: molts estan assistits per una infermera, a falta de metge, a qui eventualment es pot consultar per videoconferència. així mateix, s’ha abonat la sensació que la sanitat pública es gestiona a madrid de manera molt millorable: el seu pla de reorganització del servei s’ha modificat tres vegades en pocs dies, perjudicant molts professionals.

És comprensible que alguns mandataris tinguin una gran afecció al seu càrrec i mirin de conservar-lo, mentre no deixen de sospirar per altres de rang superior. això és,

S’alcen veus crítiques contra la presidenta autonòmica en el si del partit conservador

per cert, el que acostuma a fer ayuso, que tracta d’exercir com a oposició al Govern central des del seu esglaó autonòmic, i que s’escuda en els suposats errors de l’executiu que encapçala Pedro sánchez per tapar, infructuosament, els seus. Però es fa difícil comprendre que no presti tota l’atenció que mereixen unes reclamacions ciutadanes raonables i fonamentades. La primera funció dels càrrecs electes és protegir i millorar la vida dels ciutadans. i amb més motiu quant això es refereix a capítols tan bàsics com són els de la sanitat o de l’educació.

ahir ayuso es va obrir a parlamentar amb els sindicats. va fer bé. si insistís a desatendre el clamor ciutadà, que no remetrà sinó que s’incrementarà (amb la incorporació de metges d’atenció primària i pediatres a la vaga que ja van emprendre els facultatius d’urgències), potser atendrà almenys les veus crítiques sobre la seva gestió ja registrades al si del mateix Partit Popular. veus segurament més conscients que a la primavera hi haurà eleccions autonòmiques (i municipals) a madrid, i que s’hi pot pagar un alt preu pel menyspreu a metges i pacients: cap majoria no es refractària al desgast. ayuso no hauria d’ignorar aquestes veus del PP, per més que ella tingui per costum tractar fins i tot al seu líder, alberto Núñez Feijóo, com si fos un igual.

Plou sobre mullat en la sanitat pública de la Comunitat de madrid, on el PP ocupa la presidència des de l’any 1995. No només perquè les seves deficiències, que se sumen a la fatiga causada per la pandèmia, continuen creixent. també perquè l’intent del president ignacio González de privatitzar la gestió de sis hospitals i 27 centres de salut de la comunitat (entre el 2012 i el 2014) ja va provocar una marea blanca, amb manifestacions menys importants que les d’abans-d’ahir, però que van deixar ferides mal suturades que avui tornen a sagnar.