La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els míssils travessen la frontera
Dos morts atribuïts a l’impacte d’almenys un projectil rus a Polònia
L’impacte d’almenys un míssil rus en territori de Polònia, que va causar la mort de dues persones a Przewodów, un poble proper a la frontera amb Ucraïna, va desencadenar ahir les alarmes més grans, i va impulsar el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, a convocar d’urgència la Comissió de Seguretat Nacional i Defensa. Moscou va negar tota responsabilitat en les explosions i va acusar Varsòvia de “provocació deliberada”.
Després de la reunió, el portaveu del Govern polonès, Piotr Müller, va anunciar que s’està investigant l’explosió que va causar les dues morts, que el nivell d’alerta militar s’incrementarà i que Polònia avalua si demana a l’OTAN consultes entre països membres segons l’article 4 del tractat de l’Atlàntic Nord.
L’incident va passar en una jornada en què el president rus, Vladímir Putin –absent de la ci
mera de líders del G-20 a Bali, en què es preparava un comunicat de probable condemna de la invasió russa d’Ucraïna–, va ordenar llançar més de cent míssils sobre ciutats ucraïneses, moltes de les quals van quedar sense subministrament elèctric. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va atribuir les explosions a Polònia a míssils russos, i va dir que suposen “una escalada molt significativa” i “un atac contra la seguretat col·lectiva”, per la qual cosa va demanar a l’OTAN que actuï.
Mentrestant, la ràdio polonesa ZET informava que dos míssils russos extraviats havien arribat a un graner a Przewodów i que havien mort dues persones.
Przewodów és a una desena de quilòmetres de la frontera ucraïnesa, a la província de Lublin. Segons informacions coincidents de mitjans polonesos i d’intel·ligència dels Estats Units citades per l’agència Ap, es tracta d’artefactes russos, si bé entrada la nit el Pentàgon va dir que no podia confirmar que es tractés de projectils russos. El periodista de l’emissora polonesa ZET que va donar la notícia, Mariusz Gierszewski, va escriure més tard al seu compte de Twitter: “Les meves fonts als serveis diuen que el que va impactar a Przewodów són probablement restes d’un míssil abatut per les forces armades d’Ucraïna”.
La d’ahir va ser, efectivament, una jornada en què els militars ucraïnesos van haver de fer servir grans dosis de defensa antiaèria a causa de la pluja de míssils russos. Gran part dels projectils van ser dirigits contra infraestructures energètiques ucraïneses. Mig país es va quedar sense llum. El Ministeri d’Energia d’Ucraïna va assegu
rar que va ser el pitjor cop al servei elèctric des de l’inici de la invasió russa el 24 de febrer. A més, un 67% del país es va quedar sense internet. Els atacs van fer almenys un mort a Kíiv. També va ser el bombardeig més gran des del 10 d’octubre, quan els russos van llançar 84 míssils. “Els míssils russos estan matant gent i arruïnant la
infraestructura d’Ucraïna ara mateix. Això és el que Rússia ha de dir sobre converses de pau”, va tuitejar el ministre ucraïnès d’Exteriors, Dmitró Kuleba.
La tensió va créixer a l’est d’Europa i als països bàltics pel que va passar en territori polonès. El ministre de Defensa de Letònia, Artis Pabriks, va enunciar a Twitter la rellevància del succés assenyalant que els míssils russos havien “aterrat en territori de l’OTAN a Polònia”. Pabriks va afegir que “Letònia dona suport totalment als amics polonesos i condemna aquest crim”, sense proporcionar evidència de l’acusació. També el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, va convocar el seu consell de seguretat nacional després de l’impacte de projectils en territori polonès. La inquietud magiar ja havia crescut durant la jornada, ja que Ucraïna, després dels atacs aeris russos soferts dimarts al seu territori, va decidir tancar l’oleoducte Drujba, un dels ramals del qual subministra petroli rus a Hongria i Eslovàquia.
Varsòvia va convocar una reunió urgent de seguretat, mentre que Moscou negava la relació amb el succés