La Vanguardia (Català-1ª edició)
Putin llança la pluja de míssils més gran sobre Ucraïna en plena cimera del G-20
La majoria de líders pretenien condemnar la invasió, abans de l’incident a Polònia
Mentre la majoria dels líders del G-20 ultimaven ahir a Bali un comunicat final de la cimera que es preveia com una condemna a la invasió russa d’Ucraïna, Vladímir Putin –absent de la trobada però representat pel seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov– ordenava llançar més de cent míssils sobre ciutats ucraïneses, moltes de les quals es van quedar sense subministrament elèctric. Quan els mandataris ja dormien, va transcendir que –segons mitjans polonesos– almenys un míssil havia caigut en territori de Polònia – membre de la UE i l’OTAN–, molt a prop de la frontera amb Ucraïna, i havia matat dues persones.
Un esborrany del comunicat final de la cimera del G-20 –que conclou avui– a què van tenir accés diverses agències de notícies afirma que “l’era actual no ha de ser de guerra” i considera “inadmissible” l’amenaça amb armes nuclears. El text recull la ferma condemna a la guerra “de la major part” dels membres del grup per l’“immens patiment humà” que ha provocat i els problemes que comporta a escala global en camps com el subministrament energètic, la seguretat alimentària i l’estabilitat financera. Tot i això, el text reconeix que hi va haver “altres punts de vista” entre els països reunits i que el “G-20 no és el fòrum per resoldre qüestions de seguretat”.
El text és reflex dels tres blocs que hi ha respecte a la guerra. En el primer i més nombrós hi ha els EUA, Europa (Alemanya, França, el Regne Unit, Espanya) i aliats com el Canadà, Austràlia i el Japó, que al principi de la cimera van condemnar la invasió i van exigir la retirada immediata.
Al segon hi figuren Mèxic, el Brasil, l’Índia o la Xina, que eviten assenyalar amb el dit el Kremlin
però que lamenten la guerra i insten que s’acabi. En aquest sentit, va destacar la intervenció del líder xinès, Xi Jinping, que al fòrum va condemnar l’“ús d’aliments i energia com a armes”, malgrat que també va demanar el final de les sancions internacionals.
També es va mostrar contrariat el primer ministre indi, Narendra Modi, que va destacar la ruptura de les cadenes de subministrament globals i va demanar un alto el foc en el conflicte i el retorn de la diplomàcia.
Finalment apareix Rússia, representada per Lavrov. Assegut entre els representants de Mèxic i el Brasil, el ministre rus es va quedar al seu lloc mentre escoltava la cascada de crítiques i condemnes, al contrari del que va fer a la reunió de ministres d’Exteriors del G-20 del juliol en aquell mateix lloc. Des del seu seient també va assistir a l’encesa intervenció per videoconferència del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va assegurar que està convençut que aquest “és el moment en què la destructiva guerra de Rússia s’ha d’aturar i es pot aturar”.
“No permetrem que Rússia agafi aire, reconstrueixi les seves forces i després comenci un altre episodi de terror i desestabilització”, va afegir Zelenski. A més a més, va presentar un decàleg de mesures que haurien de ser impulsades per la comunitat internacional per consolidar la seguretat nuclear, alimentària i energètica, entre altres qüestions, i una llista de condicions perquè es pugui celebrar una conferència de pau, començant pel cessament de les hostilitats, la retirada de les tropes russes, l’alliberament de presoners de guerra o el respecte a la integritat territorial del país.
Lavrov va replicar amb la defensa de l’“operació especial del seu país” a la recerca de la “desnazificació” d’Ucraïna, va denunciar la posició “colonialista” d’Occident i el va acusar de “lliurar una guerra híbrida” contra Rússia. Més tard el ministre va dir a la premsa que les condicions per negociar imposades per Kíiv “no són realistes” i va acusar els països occidentals de provar de “polititzar” el comunicat conjunt.
La jornada de dimarts va acabar amb un sopar de gala en què la majoria dels líders es van vestir amb les tradicionals camises indonèsies amb motius florals. A falta de confirmar els termes exactes d’aquesta possible declaració conjunta, és molt probable que la guerra a Ucraïna també monopolitzi la segona jornada de la cimera d’aquest dimecres, sobretot després de transcendir la suposada caiguda d’almenys un míssil rus en territori polonès.