El corredor mediterrani perd Ucraïna

La UE vol connectar Kíiv amb els ports del Bàltic i el mar del Nord

El corredor ferroviari del Mediterrani no travessarà els camps de blat d’Ucraïna ni arribarà als ports del mar Negre. No anirà a la recerca del Caucas ni de les estacions asiàtiques connectades amb la nova ruta de la seda xinesa. El corredor mediterrani s’acabarà a Croàcia i l’ingrés d’Ucraïna a la Unió Europea tindrà com a punt de suport els ports del Bàltic i del mar del Nord. Així s’està decidint a Brussel·les.

La Ucraïna del futur, quan les armes hagin callat, no anirà a Trieste a la recerca de les rutes de l’antic imperi austrohongarès, ni a Milà, ni a Marsella, ni a Barcelona, ni a València. Ucraïna es reconstruirà en connexió directa amb el motor econòmic alemany i amb la unió d’interessos estratègics que actualment formen Polònia i les tres repúbliques bàltiques. Ucraïna quedarà directament connectada amb els ports principals de l’antiga Lliga Hanseàtica: Riga, Lübeck, Hamburg i Anvers. També Rotterdam, llavors un llogaret holandès, i ara el principal port d’Europa com a porta d’entrada a la conca del Rin. La Ucraïna de la postguerra es connectarà amb el nord. Així ho està decidint la Comissió Europea, mitjançant una silent modificació del reglament dels grans eixos ferroviaris del continent, un projecte al qual ha tingut accés La Vanguardia.

La Unió Europea preveu ara per ara nou corredors estratègics, objecte de subvenció comunitària. La principal modificació afecta el corredor mediterrani. Al mapa aprovat l’any 2011, aquest eix ferroviari va créixer per l’oest i per l’est. Va travessar el Pirineu per Catalunya per connectar tota la façana mediterrània espanyola. Va ser una fita important, que superava el veto plantejat el 2002 per José María Aznar, que no volia ni sentir parlar d’un tren de mercaderies que recosís els interessos econòmics comuns de valencians i catalans. El govern de José Luis Zapatero va voler ser salomònic: va donar el vistiplau a l’eix litoral, però també va considerar que era prioritari un traçat interior entre Algesires, Madrid i Saragossa que es dirigiria cap a França per Barcelona, en comptes de perforar el Pirineu aragonès, tal com pretenia Aznar.

Les obres dels dos trams ja estan en marxa i continuen sent objecte de controvèrsia. Demà dijous es farà a Barcelona una assemblea empresarial, patrocinada per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), per reivindicar més urgència en les obres. El corredor mediterrani s’ha convertit els últims 20 anys en símbol d’una

Espanya en xarxa que contrapesi l’obsessiva Espanya radial. És un debat apassionant, però hi ha una altra foto. La gran foto. El mapa gran.

El mapa gran també va ser ampliat el 2011 cap a l’est. El corredor mediterrani s’endinsava a la plana hongaresa, arribava a Budapest –punt de connexió amb el port del Pireu (Atenes)– i moria provisionalment a la localitat fronterera hongaresa de Záhony, en espera que Ucraïna decidís incorporar l’ample internacional (1.435 mm) a la seva xarxa ferroviària, construïda amb l’ample rus (1.520 mm), una mica més estret que l’ample ibèric (1.668 mm). La connexió amb el mar Negre hauria enllaçat els ports mediterranis amb els grans dipòsits de gra ucraïnès, i després vindria l’enllaç amb les línies ferroviàries que condueixen a l’Àsia Central. Més enllà vindria la nova ruta de la seda xinesa.

Aquest fragment del mapa està sent esborrat per la Comissió Europea per connectar la Ucraïna de la pròxima dècada amb els ports del Bàltic i del mar del Nord a través de Polò

La reconstrucció d’Ucraïna quedarà connectada al motor alemany i a l’aliança Polònia-Lituània

El canvi de mapa també allunya el corredor mediterrani dels interessos xinesos a Europa

nia. Els principals ports de l’Europa septentrional seran actors destacats de la reconstrucció d’Ucraïna, en detriment de l’eix mediterrani, especialment del port italià de Trieste, antiga base naval de l’imperi austrohongarès, punt clau per a la connexió del Mediterrani amb l’Europa oriental. L’eix estratègic es desplaça dràsticament cap al nord. El corredor mediterrani morirà a Zagreb (Croàcia), lluny de Budapest, lluny de Kíiv, lluny del Pireu (port grec de propietat xinesa), lluny de la nova ruta de la seda.

La modificació està en fase de tramitació i ja s’estan preparant esmenes al Parlament Europeu.