El Suprem ordena repetir el judici a la Mesa de Forcadell

La sala esgrimeix falta d’imparcialitat de dos magistrats

El Tribunal Suprem considera que dos dels tres magistrats que van jutjar els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell no van ser imparcials i ordena que es repeteixi el judici. La Sala Penal adopta aquesta contundent decisió després d’estimar el recurs que va presentar la diputada d’ERC, Anna Simó, que va al·legar que s’havia vulnerat el seu dret a ser jutjada per un jutge imparcial. En la sentència, ara anul·lada, dictada l’octubre del 2020, els exmembres de la Mesa Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó van ser condemnats a una pena de 20 mesos d’inhabilitació per un delicte de desobediència.

La resolució del Suprem posa en el focus dos magistrats: el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat progressista Leopoldo Puente, assegura que tots dos “havien exterioritzat ja en interlocutòries prèvies una presa de posició explícita sobre qüestions que van constituir després l’objecte essencial del judici”. En concret, considera que els dos magistrats van anticipar quin seria el sentit de la sentència en una interlocutòria que van dictar el 2017. En aquell escrit els magistrats rebutjaven el recurs que van interposar els acusats contra l’admissió a tràmit de la querella que havia presentat la Fiscalia. En la contestació esmentada, desestimaven “que els fets denunciats (...) es trobin emparats per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària”, que era el principal argument de les defenses. El Suprem assenyala que els magistrats havien exterioritzat la seva posició desfavorable per als interessos dels acusats i per aquesta raó entenen que no se satisfà el dret a ser jutjats per un jutge imparcial.

Destaquen, a més, que aquest dret “exigeix que els integrants del tribunal compareguin al judici aliens a qualsevol presa prèvia de posició sobre les qüestions essencials que s’hi han de ventilar, desproveïts de qualsevol classe de prejudici valoratiu. Si fos procedent la metàfora: la partida ha de començar amb el marcador a zero”, subratllen. I posen com a exemple una altra sentència anterior que van dictar el gener del 2017 en què van destacar que “en les resolucions interlocutòries es van efectuar valoracions que, encara que fossin provisionals, resulten substancialment iguals a les que són pròpies d’un judici de fons”.

Tant el president del TSJC, Jesús María Barrientos, com el magistrat Carlos Ramos van ser recusats abans de la celebració d’aquest judici a la Mesa, però aquesta petició no va prosperar. En canvi, la sala sí que va acceptar apartar-los en un procediment semblant. En concret, en el segon judici que es va fer el mes de setembre passat contra la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, ja que es va considerar que, en aquella ocasió, hi havia dubtes sobre la seva imparcialitat. El 2018 Barrientos, com a president del TSJC, va abandonar un acte en senyal de protesta en què parlava l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, perquè va assegurar que hi havia presos polítics. Per aquesta raó, la sala va acceptar apartar-lo del judici contra l’expresident de la Cambra, a petició de l’exvicepresident Josep Costa.

Precisament dilluns, el TSJC va informar que Barrientos formarà part del tribunal, si no és recusat abans, que s’encarregarà de jutjar la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, judici en què, a més, serà el ponent, en el cas de presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes.

El president del TSJC i el jutge Carlos Ramos van anticipar en una interlocutòria el sentit de la sentència, diu el TS

Quique garcia / EFE / arXIU Els acusats, amb els magistrats, Jesús María Barrientos i, a la seva esquerra, Carlos Ramos