Controlats per la pilota

Mundial La pilota del torneig, l’Al Rihla, té un sensor que determina quan i on es produeix cada toc, una innovació que reduirà el temps de decisió en el fora de joc i que aspira a eliminar l’error

Fes unes quantes passes endavant”, va dir Billy McCracken, un defensa de principis del segle XX del Newcastle, al seu company de la defensa Frank Hudspeth. Amb aquesta senzilla maniobra, aquest murri nord-irlandès va desvirtuar durant anys la regla número 11 del futbol, la del fora de joc, que en aquell temps es regia per la legislació del 1866 i estipulava que un jugador queia en posició il·legal si estava més avançat que l’antepenúltim futbolista rival, cosa que a diferència de la situació actual permetia tenir un defensa més endarrerit per desactivar l’atacant. Els garses es van convertir en un equip pràcticament inexpugnable al darrere, imitat per altres conjunts però que convertia el futbol en un esport avorrit que va provocar la desafecció dels seguidors. Una situació que el 1925 va motivar el canvi de la norma per adaptar-la, a grans trets, a la versió vigent. Més de cent anys després, aquell subterfugi utilitzat per McCracken és una utopia amb la normativa actual i l’aplicació de la tecnologia, que al Mundial de Qatar elevarà encara més la sofisticació, gairebé vorejant la perfecció, en la detecció del fora de joc.

Els jugadors estaran observats durant el partit per 12 càmeres instal·lades sota els sostres dels luxosos vuit estadis qatarians. La vigilància serà permanent, amb un seguiment de 29 punts del cos de cada futbolista, unes 50 vegades per segon, que determinarà la seva posició exacta. Aquestes eines, provades per la FIFA tant en l’última Copa Àrab com al Mundial de Clubs, i ja utilitzades aquest any per la UEFA a la Supercopa i la Champions, han permès donar a llum al batejat com a fora de joc semiautomàtic. “De vegades la decisió triga en les jugades ajustades. Volem limitar el temps i ser més precisos, reduir l’error humà”, explica Pierluigi Collina, exàrbitre i cap de la Comissió d’Àrbitres de la FIFA.

Per si fos poca cosa, a l’emirat hi haurà un altre element per eliminar el mínim marge d’error: un sensor inercial (IMU) que estarà instal·lat al centre de la pilota del torneig, l’Al Rihla. La innovadora esfèrica, desenvolupada per Kinexon i que té una bateria recarregable, enviarà dades 500 vegades per segon per precisar on i quan es produeix cada toc a la pilota. En cas de controlar la pilota, els futbolistes passaran a estar controlats per la pilota.

La informació de les càmeres i la pilota es fusionarà per detectar el fora de joc, que no serà automàtic perquè l’última paraula la tindrà el VAR, on rebran el resultat de la tecnologia i podran revisar l’acció abans d’avisar l’àrbitre. Quan la decisió sigui definitiva, es crearà una animació en 3D de l’acció marcant els punts on es produeix la infracció que es veurà a les pantalles de l’estadi i a les televisions amb drets.

“A mi tampoc no m’agradava equivocar-me”, recorda Collina, designat per l’IFFHS com el millor àrbitre de la història, sobre una època, la dècada dels 80, 90 i principis dels 2000, on el fora de joc convivia amb normalitat amb l’error. Gols, partits i fins i tot tornejos queien d’un bàndol avalats per les equivocacions de l’ull humà, que segons diversos estudis és incapaç de jutjar amb precisió una infracció que es decideix en menys d’un segon. Els moviments sacàdics, els que fa l’ull de manera ràpida i breu, detecten el fora de joc, però la disposició dels jugadors (poden ser

Els estadis qatarians tindran 12 càmeres que controlaran 29 punts del cos de cada futbolista

La tecnologia avisarà de la posició il·legal el VAR, on podran revisar l’acció abans d’informar l’àrbitre

en diferents camps visuals) i el cansament augmenten la latència que origina l’error.

No només els àrbitres, també els clubs i els futbolistes s’han rendit a l’imperi de les dades per millorar el rendiment i evitar lesions. A Qatar els jugadors tindran accés a una aplicació de la FIFA que tindrà una informació exhaustiva recopilada per analistes, càmeres i algoritmes sobre el seu acompliment en els partits. Al seu torn, els aficionats tindran a la seva disposició a internet un servei creat pel Departament de Programes d’Alt Rendiment de la FIFA, amb Arsène Wenger al capdavant, que els brindarà múltiples paràmetres. Aquestes innovacions segueixen el camí tecnològic iniciat amb la inclusió del VAR i la resolució automàtica d’un gol fantasma, que també seran presents al Mundial. Qatar serà un laboratori, una mostra del futbol del futur, amb cada vegada més presència de la intel·ligència artificial. Res a veure amb l’època de McCracken i companyia.