El cistell de consum no dona treva i continuarà a l’alça fins entrat el 2023

L’augment del preu dels aliments ha tornat a batre un rècord històric per tercer mes consecutiu, i tot fa preveure que continuarà avançant uns quants mesos més. El menjar va ser de les últimes categories a encarirse –va començar a desbocar-se a principis d’aquest any, mesos després de l’energia–, i la baixada també arribarà més tard.

Darrere d’aquesta pujada sense precedents destaquen dos factors. El principal: l’increment dels preus dels fertilitzants (d’un 92% interanual al juliol) i de l’energia. Encara que la inflació de l’electricitat o el gas s’ha moderat, es continua transmetent als preus de consum, i a més a més amb cert retard, assenyala Javier Ibáñez de Aldecoa, economista del departament d’economia espanyola de CaixaBank Research.

El sector primari –continua Ibáñez de Aldecoa– és un dels més exposats als preus energètics: l’agricultura dedica un 10% dels ingressos a pagar l’electricitat, i el pesquer, un 20% a electricitat i carburants. I aquests increments s’han anat transmetent a cadascuna de les baules de la cadena alimentària, encara que en menor mesura – el sector insisteix que no han traslladat tot l’augment de costos al preu final–. Una anàlisi d’Aecoc indica que els costos de producció del pa, per exemple, han augmentat un 43% des del gener del 2021, i el dels embotits, un 57%.

“De cara als pròxims mesos, esperem que els preus dels aliments continuïn a l’alça a causa d’aquest efecte retardat de l’energia cap als preus de consum”, considera l’economista de Caixabank Research. Fonts de la distribució alimentària apunten en la mateixa direcció. Això, malgrat que els preus internacionals de les matèries primeres agrícoles –l’altre gran factor que afecta la inflació dels aliments– semblen haver-se estabilitzat, segons l’índex de la FAO. El primer trimestre del 2023 sí que esperen, en canvi, que la inflació dels preus de consum comenci a moderar-se.

Així doncs, les llars hauran

d’esperar un temps abans de notar un alleujament en un cistell de consum que no dona treva i l’encariment del qual ja ha modificat els hàbits de consum i alimentaris. S’adquireixen menys productes frescos, com ara peix, verdura o carn, i a més a més torna la compra d’austeritat, com en la crisi dels anys vuitanta, indica una anàlisi d’IRI Worldwide presentat ahir a la jornada Perspectives de productes frescos 2023, organitzada per Aecoc. “El context actual està portant els consumidors a uns comportaments de compra d’austeritat que ja vam viure als anys setanta i vuitanta i que són resultat d’una fatiga per la inflació”, va explicar el director comercial d’IRI, Antonio Khalaf. Les llars controlen més la despesa, comparen més els preus entre productes i marques i canvien més d’establiment per intentar gastar menys diners.

El consum de productes frescos, per la seva part, ha caigut un 3,2%, mentre que el descens en el conjunt dels productes de gran consum assoleix el 0,5%. Els anys vuitanta han tornat a les neveres.