La Vanguardia (Català-1ª edició)
El bolsonarisme no deixa el carrer
Lula intenta guanyar suports al Congrés i el Senat davant el temor que es bloquegin les seves polítiques
El president electe brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, pretén bastir ponts en un país partit en dos. “És possible tornar a la normalitat de la convivència”, va dir ahir a Brasília a la seva primera trobada amb la premsa des de l’ajustada victòria del 30 d’octubre –60 milions de vots davant 58– contra el president actual, Jair Bolsonaro. “No hi ha temps per a venjança ni per estar rabiós”, va afegir.
Però la reconciliació brilla per la seva absència en molts llocs del país, on el bolsonarisme continua mobilitzat, malgrat que ja en actes més simbòlics que els bloquejos de carretera i les grans manifestacions de la setmana passada.
Uns quants exemples: a Rio dimarts desenes de dones evangèliques demanaven una doble intervenció –de Déu i de l’exèrcit– davant d’una caserna militar a Niterói, una de les desenes de petites concentracions davant d’instal·lacions militars. D’altres eren menys pacífics. A Santa Catarina un grup de bolsonaristes van atacar dos policies federals amb barres d’acer. A Rio Grande do Sul es va anunciar en xarxes bolsonaristes un boicot als petits comerciants que no participen en les protestes contra Lula. La proposta: penjar una estrella vermella a la porta de les botigues. A Recife va circular una llista negra de metges suposadament lul·listes.
El que crida més l’atenció és que el bolsonarisme ja es mobilitza independentment del mateix Bolsonaro. El president, preocupat per les repercussions jurídiques del colpisme que ell mateix va fomentar, manté un silenci ambigu des de les dues breus compareixences de la setmana passada.
Ni la mort de Gal Costa, la gran intèrpret de bossa nova i icona de la dolça contracultura del tropicalisme, fa que el país torni a la convivència del passat.
Després de reaccionar favorablement a la victòria del líder del Partit dels Treballadors (PT), els mercats financers es van sumar durant unes quantes hores dijous passat a les protestes. El real es va desplomar un 4% i la borsa de São Paulo va caure en picat després d’un discurs en què Lula va defensar augmentar la despesa pública per finançar el subsidi antipobresa de 600 reals –115 euros–.
L’esborrany pressupostari, ja en discussió, suposa superar el sostre constitucional sobre la despesa pública, que va ser elogiada als mercats quan es va establir després de l’impeachment de Dilma Rousseff el 2016.
La veritat és que, després del malbaratament electoralista de Bolsonaro, el límit pressupostari ja se n’ha anat en orris. L’equip de
transició econòmica de Lula –dos economistes pròxims al PT i dos de liberals– pretén establir un altre marc de control fiscal. La tranquil·litat es va restablir divendres. “Tenim els mercats més espantadissos del món”, va ironitzar Lula. El cas és que de moment, almenys, els lobbies de l’avinguda Faria Lima –on s’ubica l’elit empresarial i bancària de São Paulo– se senten més a gust amb el front ampli de Lula que amb la delirant realitat paral·lela del bolsonarisme.
Ja a Brasília, Lula va posar fil a l’agulla. Primer dins del seu propi front ampli, en què les disparitats ideològiques es van evidenciar quan alguns integrants centristes, com l’exbanquer Armínio Fraga, van fer costat als mercats contra Lula. Després al Congrés, on ne
Els mercats es tornen a calmar després de tremolar per l’anunci d’una pujada de la despesa pública
cessita pactar amb l’anomenat gran centre, el centrão, un conjunt de partits de motivació més clientelar que ideològica.
La coalició lul·lista, encapçalada pel PT, disposa de 139 dels 513 escons a la Cambra, davant els 197 del bloc bolsonarista. Això explica l’acostament al bloc del centre. Al Senat, on el bolsonarisme encara té més poder, la tasca serà més difícil.
L’equip de transició, encapçalat pel centrista vicepresident electe Geraldo Alckmin, ja sembla haver emparaulat el suport al pressupost antipobresa. Pocs s’hi oposen, tenint en compte els més de 30 milions de brasilers que no tenen prou recursos per menjar. Així mateix, es pretén apujar el salari mínim –uns 230 euros mensuals– per sobre de la inflació i utilitzar els bancs públics per alleujar l’endeutament crònic de 65 milions de famílies. També s’ha avançat la revocació de més de 400 mesures decretades per Bolsonaro en àrees de medi ambient i possessió d’armes.
Conscient del perill d’ignorar les classes mitjanes-baixes, la majoria votants de Bolsonaro, el president electe pretén ampliar l’exempció de l’impost sobre la renda per als que ingressen entre 365 i 1.000 euros al mes.
El cost d’aquestes mesures pot ascendir a uns 4.000 milions d’euros. Lula pretén recuperar-ne una part amb impostos sobre beneficis, plusvàlues i dividends. Però és probable que el centrão –dependent de donatius empresarials– s’hi oposi.
El president electe fins i tot busca el suport de part de l’anomenat “grup de la Bíblia” evangèlic al Congrés. Després de demonitzar el president durant la campanya electoral, el telepredicador Edir Macedo, fundador de l’Església Universal del Regne de Déu, va demanar de “perdonar” Lula.
S’ha optat per un equip eclèctic per a la transició, necessari perquè –segons el diari Folha de São Paulo– “els aliats del president electe temen que els bolsonaristes intentin fer inviable la presa de possessió”.
Lula encara no ha nomenat ministre d’Hisenda. El PT vol que ocupi la cartera Fernando Haddad, candidat presidencial del partit el 2018, que acaba de perdre les eleccions al govern del São Paulo. La banca privada prefereix un liberal com el vell president del banc central Henrique
Meirelles.