La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les rebaixes de pena activades per la llei del ‘només sí és sí’ no tenen marxa enrere
Tant la Fiscalia de l’Estat com el CPGJ van alertar de les esquerdes de la norma
El degoteig de resolucions per part de tribunals que s’han vist obligats a rebaixar condemnes dictades per agressió i abusos sexuals ha encès totes les alarmes, tant en l'àmbit judicial i polític com en el de l’opinió pública. Ahir aquest degoteig va continuar i, fins i tot, hi va haver dues excarceracions a les Balears. Els efectes de la reforma de la llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, coneguda com la llei del només sí és sí, ja s’advertien de lluny. Des que s’ha conegut l’efectivitat d’aquestes revisions de condemnes, són molts els dubtes que s’obren pel temor que això signifiqui l’excarceració automàtica de depredadors sexuals. La resposta és no, tot i que és cert que tindrà conseqüències i, sobretot, que ja no tenen marxa enrere.
A qui beneficien les noves penes de la llei del sí és sí?
Principalment, els condemnats a penes menors. A aquells que encara no han estat jutjats se’ls aplicarà directament la nova llei. Durant la reforma es va fer desaparèixer el delicte d’abús sexual, per la qual cosa tot passa a ser agressió sexual. La clau és que el delicte d’agressió sexual va passar a tenir una forquilla d’anys de condemna més àmplia, amb un límit mínim més petit. Això significa que qualsevol condemnat per una agressió sexual a la pena mínima de 8 anys automàticament pot aconseguir una rebaixa de dos anys, fins als sis. Fonts jurídiques afirmen que la majoria de les revisions versaran sobre la rebaixa d’una pena mínima. Tot i això, també hi ha altres circumstàncies. Per exemple, amb la reforma es consenten les relacions
d’un adult amb menors d’entre 16 i 18 anys, sempre que no hi hagi violència, intimidació o abús de superioritat.
Ja hi ha hagut un cas d’un professor a qui se li han hagut de retirar tres delictes d’abusos sexuals perquè, pel tipus de relació que mantenia amb les seves víctimes, el tribunal no va considerar que hi hagués abús de superioritat. Tot i això, en el cas que sí que n’hi hagués hagut, la pena hauria estat com a mínim de sis anys, mentre que amb el Codi Penal anterior la mínima eren vuit anys.
En quines circu%st(ncies s)*an rebai+at les penes %(+i%es?
Els tribunals també hauran de revisar les condemnes en què s’hagi aplicat la pena màxima en certs delictes. Per exemple, l’agressió sexual abans tenia una pena màxima de cinc anys (article 178), mentre que ara és de quatre anys. Si l’agressió és amb accés carnal (article 179), la pena màxima continua sent de dotze anys.
Co% *an d)actuar ara els tribu, nals?
Des del 7 d’octubre, dia en què es va aprovar la llei, els tribunals poden revisar les seves sentències
d’ofici o per petició de la Fiscalia o de la defensa del condemnat.
-enen %ar.e de %aniobra?
Fonts jurídiques insisteixen que la llei és taxativa i cal complir amb el que recull de manera estricta. No obstant això, algunes audiències provincials, com la de Madrid, es reuniran per unificar criteri.
Es poden co%ptabilit/ar les con, de%nes que es rebai+aran?
Com que són sentències dictades per les audiències provincials, haurà de passar un temps per poder calcular l’efecte real que ha tingut aquesta reforma.
Es podria *aver evitat?
Al text de la llei s’hi podria haver incorporat una disposició transitòria per restringir qui es pot beneficiar del canvi de la norma, tal com s’ha fet amb altres lleis per evitar una allau de revisions que col·lapsin els tribunals, com ja va passar amb la reforma del delicte de tràfic de drogues. Tot i això, a la llei orgànica 10/2022 no hi apareix.
0i *a %ar+a enrere?
Per als condemnats que hagin estat beneficiats per la reforma ja no. L’article 2.2 del Codi Penal estableix que “tindran efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavoreixin el reu, encara que quan entrin en vigor hagués recaigut sentència ferma i el subjecte estigués complint condemna”. Això significa que només es podrà modificar la condemna en cas que el beneficiï. La idea proposada per la ministra María Jesús Montero d’obrir la possibilitat de revisar les penes pot servir per a futures condemnes, però no per als ja condemnats.
S)*avien fet advert1ncies?
El Consell General del Poder Judicial ja va alertar que si s’aprovava l’avantprojecte tal com estava, portaria associat la revisió d’algunes condemnes, perquè les penes màximes es veurien reduïdes. Fonts de l’òrgan expliquen que algunes de les penes inicialment plantejades van ser solucionades durant la redacció de la llei. Tot i això, han quedat algunes penes sense corregir. Per la seva banda, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va admetre a mitjans d’octubre que la llei tenia errors que podien ser aprofitats per condemnats per delictes d’agressió sexual per sol·licitar rebaixes de la pena.
2uines reaccions *i *a?
Després de saber la primera rebaixa de condemna, la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, va acusar la justícia de “masclista”. Des d’Unides Podem es va dir que el problema no és la llei, sinó la manera d’aplicar-la per part dels jutges.