La Vanguardia (Català-1ª edició)
Creada una màquina que fusiona intel·ligència artificial i biològica
Cèl·lules cerebrals aprenen a jugar a un videojoc de la mà d’un algoritme
Barcelona va acollir ahir la primera demostració d’intel·ligència biosintètica, del primer sistema que combina intel·ligència artificial i biològica i que obre la porta a poder transferir informació digital a les neurones. Els assistents a Puzzle X, a Fira de Barcelona, van poder veure com cèl·lules cerebrals conreades sobre una placa base informàtica en un laboratori d’Austràlia aprenien a jugar al Pong (el clàssic videojoc dels 70) estimulades per un algoritme transmès des de Barcelona.
“Som davant una nova fita en la història de la humanitat”, va emfatitzar l’astrofísica Zina Jarrahi, fundadora de Puzzle X (un congrés focalitzat en els que seran els components de la tecnologia del futur), quan va presentar un sistema que demostra com cèl·lules cerebrals o neurones sintètiques poden ajustar la seva activitat amb un aprenentatge extern no biològic. “És el primer pas per
aconseguir l’aprenentatge sense aprendre, tenir un software que aprengui per tu i després poder inserir aquest coneixement a les neurones, i obre la porta a descobriments de gran abast per a la tecnologia, la salut i la societat, a nous enfocaments per abordar l’alzheimer o altres patologies neurològiques”, explica a La Vanguardia Rod Menchaca, director executiu d’ASI Channel, l’empresa responsable del codi i l’algoritme que, convertit en senyals electroquímics, va estimular ahir les cèl·lules cerebrals de DishBrain, que és com s’anomena aquest sistema d’intel·ligència biosintètica.
Hon Weng Chong, fundador i director executiu de Cortical Lab’s, la firma que l’ha desenvolupat, va explicar que en lloc de treballar en programes d’intel·ligència artificial amb capacitats generalitzades com les del cervell, el seu equip va pensar a provar de desenvolupar-ne un que utilitzés la mateixa substància que el cervell. Per això, un equip d’investigadors liderats pel professor Brett J.Kagan va reunir neurones vives d’embrions de ratolí i cèl·lules mare humanes “revertides” a un estat inicial i, una vegada conreades, les va col·locar en plaques base informàtiques on van continuar creixent i fonentse amb els xips. Creixent a sobre, les cèl·lules cerebrals –que es comuniquen entre si mitjançant senyals elèctrics– actuen com a cables, i connecten els diferents components de la placa. I com que comparteixen llenguatge (l’electricitat) amb els xips, el pas següent va ser “programar” les cèl·lules per a una tasca concreta, que en aquest cas va ser jugar al Pong, mitjançant el sistema d’estímuls i retroalimentació que s’explica en la il·lustració.
“El que han aconseguit a Cortical Lab’s és dirigir amb estímuls la tendència natural de les neurones a connectar-se i parlar entre si, que és com funciona l’aprenentatge en les persones”, explica Jordi Alberch, director de l’Institut de Neurociències de la UB. Considera que parlar d’aplicar aquest sistema per “trasplantar aprenentatge” o ensenyar sense haver d’aprendre és un escenari encara llunyà, de ciència-ficció, “però la feina de DishBrain sí que és un gran pas per entendre com funcionen els nostres circuits cerebrals quan aprenen i com els podem manipular per aconseguir certs objectius”. Creu que també pot ser un model útil per provar fàrmacs i aprendre a regular estímuls. “Imaginem un cas d’ictus en què hi ha una zona del cervell que cal regenerar; el que s’ha vist amb DishBrain suggereix que podrien fer-se servir estimulacions
L’assoliment de DishBrain obre la porta a transferir informació digital a les neurones
Rod Menchaca: “És un gran pas cap a nous enfocaments per abordar l’alzheimer i altres patologies
transcranials perquè les cèl·lules que no han mort però fallen puguin tornar a adaptar-se i complir les seves funcions”, exemplifica.
Tots aquests avenços que obren la porta a manipular o condicionar el cervell i el pensament també plantegen un debat ètic. “Aquest tipus de ciència pot resultar molt útil en l’àmbit patològic, però si les utilitzen empreses o governs per manipular l’opinió o conducta de les persones poden ser molt perilloses; i encara que ens sembli ciència-ficció perquè ara són tecnologies molt minoritàries, tot pot arribar, així que és necessari i urgent assolir acords per establir regulacions i normes de neuroètica, igual que existei
xen normes de propietat intel·lectual, per exemple”, apunta el director de l’Institut de Neurociències de la UB.