La revolta de metges de Madrid fa bategar la protesta sanitària a tot Espanya

Els sindicats exigeixen solucions per evitar “l’enfonsament del sistema públic”

Bona part dels motius de la manifestació massiva de diumenge a Madrid per la sanitat pública transcendeixen el territori d’Isabel Díaz Ayuso i es propaguen per tot el país. El malestar dels professionals és patent i els seus representants qualifiquen la situació com un polvorí. “Hi ha un caldo de cultiu i un malestar que no seria estrany que les mobilitzacions que estem veient en algunes comunitats (hi ha hagut protestes de l’Atenció Primària a Madrid, Navarra, Aragó, València o Cantàbria) s’escampin a les altres”, va advertir Tomás Toranzo, president de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM).

Els sindicats es consideren ben carregats de motius per convocar una vaga d’àmbit estatal, però de moment no jugaran aquesta carta. Han engegat les negociacions sobre el nou estatut marc del personal del SNS i esperen veure les posicions del Ministeri de Sanitat. Els facultatius reivindiquen millores en les condicions de la professió, entre les quals figura un punt estrella: aconseguir una categoria professional diferent, l’A1+, que reconegui la seva qualificació més gran respecte a altres professions. “Cal incentivar els qui decideixen fer servir 11 anys de la seva vida a formar-se, ja que és realment desmotivador constatar que les retribucions són les mateixes amb 4 anys que amb 11”, va afirmar Rafael Carrasco, president del Sindicat Mèdic Andalús. La retribució, les guàrdies, la jornada laboral complementària, el sistema d’elecció o la jubilació flexible i voluntària com passa a la carrera judicial són alguns dels aspectes de la negociació.

Les pretensions dels facultatius són notablement distanciades de la realitat. Una realitat que, denuncien, suprimeix l’atractiu per exercir la medicina a la sanitat pública i obstaculitza la incorporació de més professionals al sistema. “Se cenyeix sobre el sistema sanitari espanyol una tempesta perfecta si les diferents administracions sanitàries no intervenen sobre les condicions salarials i de feina dels facultatius i es posen immediatament a planificar el relleu generacional de desenes de milers de metges dels pròxims deu anys”, avisa Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya.

A parer seu, el sistema és en una cruïlla i calen solucions per “evitar l’enfonsament del sistema públic de salut”. En aquest punt, afirma, poden passar tres coses: que l’Administració reflexioni i faci cas de les reivindicacions; que “esclati la conflictivitat” (“sigui unida o per territoris, ja ho anirem veient”), o que no passi res. “I si no passa res, aquest SNS mor per falta de professionals”.

Per a Mabel Arciniega, secretària general del Sindicat de Metges d’Euskadi, la solució no passa pas per crear més places a les universitats sinó per adequar-les a les necessitats del sistema. Recorda que la xifra de graduats ha crescut un 167% en 15 anys, però més de 3.700 metges van quedar exclosos de la passada convocatòria MIR, circumstància que n’incentiva l’èxode a l’estranger.

Metges de Catalunya lliurarà avui al Parlament les 54.344 firmes que ha recollit per reclamar mesures que permetin recuperar l’accessibilitat al sistema, reduir les llistes d’espera i millorar les condicions dels professionals.

Metges de Catalunya lliurarà 54.000 firmes avui al Parlament per demanar mesures per recuperar el sistema