La Vanguardia (Català-1ª edició)
Diàlegs escultòrics
‘Confluències’ posa en contacte les col·leccions de Frederic Marès i de Lluís Bassat
Els mites es reescriuen. La literatura es nodreix d’una altra literatura anterior. I l’art també beu de l’art d’altres temps. Entre l’Odissea d’Homer i l’Ulissesde Joyce hi ha un diàleg literari etern. I de la mateixa manera l’escultura ha conversat entre si des dels inicis. Ara aquesta conversa ha
La mostra, que compta amb una trentena d’escultures de la col·lecció Bassat, obrirà divendres
arribat al Museu Marès de Barcelona.
L’escultor Frederic Marès (1893-1991) va donar a la ciutat la seva col·lecció escultòrica, la més gran de Catalunya, formada principalment per talles medievals, renaixentistes, barroques i del segle XIX. El publicista Lluís Bassat, amb la seva esposa, Carmen, fa anys que recopila art del segle XX. I ara ha seleccionat d’entre la seva col·lecció una trentena d’escultures d’artistes com Joan Miró, Henry Moore, Pablo Gallardo, Julio González, Eduardo Chillida, Josep Maria Subirachs, Manolo Valdés i Joan Brossa per posar-les en contacte amb les peces de Marès.
El resultat d’aquesta iniciativa és Confluències, una exposició que obrirà les portes demà al Museu Marès i que es podrà visitar fins al 21 de maig de l’any que ve. Es tracta d’una mostra en què aquest diàleg artístic apareix de manera palpable.
Hi ha, per exemple, una connexió que salta a la vista entre peces en principi tan diferents com la Mare de Déu dels Dolors, esculpida entre els anys 1618 i 1620 per Sebastián Ducete i Esteban de Rueda, i Lotura XIV [Nus XIV], obra d’Eduardo Chillida creada el 1991.
De la mateixa manera, Ovals blancs, d’Aurèlia Muñoz, una peça del 1981, té molt a parlar ambSant Joan Evangelista, que Juan de Montejo va esculpir el 1600. Són obres de temàtiques i materials diferents. El realisme de Montejo és gairebé oposat a l’abstracció de Muñoz i, tot i això, és inevitable pensar que les dues escultures tenen coses a dir-se l’una a l’altra.
El comissari de l’exposició, Ricard Mas, va assenyalar ahir a la presentació de la mostra que Confluènciesés “una invitació a admirar aquest diàleg que té lloc a través d’una trentena d’escultures de la col·lecció reunida per Carmen i Lluís Bassat, una de les més completes de Catalunya en el seu àmbit”.
La mostra proporciona, va afegir Mas, “noves lectures del museu” i alhora permet revisitar els gairebé mil anys que abraça el fons d’escultures reunides per Frederic Marès, també destacat
escultor i “col·leccionista de col·leccions”.
“La idea va ser del museu i, en concret, del nou director, Salvador García Arnillas, que amb el seu equip va trobar uns paral·lelismes sorprenents. No havia vist mai la meva col·lecció al costat de peces antigues, i he quedat impressionat, perquè ara brillen com mai”, explica Bassat en una conversa amb La Vanguardia. I afegeix que “ha estat un any de feina amb un resultat que val realment la pena. Estic entusiasmat”.