El Manolito a Santa Coloma

FUn malànima es va endur l’escultura del Manolito de ‘Mafalda’

a prop de dues setmanes van inaugurar a Santa Coloma de Gramenet unes escultures policromades que reprodueixen els personatges de Mafalda, la tira del dibuixant Quino. Ho van fer amb la pompa que s’escau a un magne esdeveniment que ha portat l’alegria als habitants d’aquesta bonica ciutat.

Malauradament, però, pocs dies després –la matinada de dijous passat per ser precisos– un malànima va arrencar l’escultura del Manolito, el fill del botiguer gayego migrat a Buenos Aires, i se la va endur. A El Periódico, el titular de la noticia era “Uns incívics arrenquen l’escultura del Manolito, l’amic de la Mafalda, a Santa Coloma”, i està bé que indiquessin que es tracta de “l’amic de la Mafalda” perquè, si no, potser algú hauria pensat que es tractava del fill de Manolo el del Bombo.

Gràcies a Déu, hores després els serenos van trobar-lo i la ciutat va respirar alleujada.

A mi, la colla de la Mafalda m’inspirava repulsió. A diferència dels Peanuts –la colla de Charlie Brown que dibuixava Charles Schulz–, la tira de Quino estava tan inflamada d’ideologia que, més que no pas nens, em semblaven preceptors d’un catecisme maniqueu, pretesament antiimperialista, de subtilesa zero.

¿I per què a Santa Coloma van robar precisament la figura del Manolito i no la de qualsevol altre dels seus amiguets? Doncs pel tall de cabells. Si se’n recorden, el tall del Manolito –el que està destinat a ser gayego a perpetuïtat– és igual que el de Gabriel Rufián. Cabells llargs a la part de dalt del cap i curtíssims als costats i al clatell, exactament com ara és moda entre els quillos. El Manolito no té barba perquè encara és un nen, però pinteu-n’hi una i veureu que és la versió mini-me d’en Rufián. Ves que, més que no pas robar l’estàtua, el que han fet ha sigut retirar-la perquè, segons la llei, no es pot fer propaganda electoral abans de la data oficial d’inici de campanya. ■