Salvar les qatarianes?

ASi les qatarianes percebessin les nostres inquietuds per la seva situació, se’n riurien

aquest ritme informatiu, el col·lectiu de kellys –les treballadores de la neteja dels hotels, sinònim de salaris baixos– acabarà per expressar el seu suport a les dones de Qatar, la vida de les quals és, pel que sembla, denigrant.

I tot perquè les qatarianes estudien –dos de cada tres universitaris són dones– o no treballen, i maten el temps lliure amb vida social i compres en centres comercials luxosos, gràcies al fet que l’ingrés mensual d’una llar no baixa de 20.000 euros, i habitatge, llum, sanitat o educació van a part i van a càrrec de l’Estat.

Cal salvar les dones de Qatar, que no gaudeixen del dret a treballar per menys de mil euros al mes i ignoren l’angoixa de pagar les factures o la necessitat de recórrer a Càritas perquè els seus fills mengin calent!

Com que tant és per on t’ho miris, el bonisme li ha agafat el gust a salvar les dones de Qatar del seu tràgic dia a dia, sense distingir que ni són afganeses ni són iranianes, mentre que cada estiu veiem a les platges de Catalunya nenes musulmanes cobertes de dalt a baix, a diferència dels seus germans, sense que cap organisme s’atreveixi si més no a condemnar aquesta discriminació tan ostensible –i quilòmetre zero–.

Qatar no és l’Aràbia Saudita wahhabita, ni l’Afganistan obscurantista ni la teocràcia iraniana –on ja pengen a bon ritme per sufocar la rebel·lió feminista, digna de més atenció i protestes–. Ja sé que Qatar manté lleis discriminatòries contra les dones, un fet inacceptable que –confiem– serà revertit pel progrés, que no l’occidentalització, perquè Qatar ni és a Occident ni és Occident. I tampoc no estic gaire segur que somiïn ser occidentals.

Podem admetre, almenys, la possibilitat que les dones de Qatar visquin satisfetes d’una manera tradicional i sense ofecs? Lluitar pels seus drets és com si Europa hagués protestat per les condicions de vida de les marqueses a l’Espanya de Franco...

Cap dona no hauria de ser discriminada, però el món i la vida són imperfectes. Si les qatarianes percebessin les nostres inquietuds per la seva situació, pensarien que estem de conya.