EL RUM-RUM

No em sembla raonable que la DGT hagi deixat que siguin els ajuntaments els que estableixen l’edat mínima per conduir patinets elèctrics, aquests vehicles de mobilitat personal (VMP) que cada any dupliquen el nombre d’accidents i lesionats. A les diferents ciutats, la normativa varia entre els catorze i els setze anys. Però entre els catorze i els setze hi ha una enorme distància de maduresa, de responsabilitat en el comportament i de percepció del risc propi i aliè, sense comptar que parlem de la conducció d’un vehicle que arriba sense esforç als 40 km/h i que pot matar o lesionar greument en cas d’atropellament.

Menys raonable és encara la laxitud amb què aquests ajuntaments permeten saltar-se la normativa establerta. De manera general, es prohibeix circular en patinet elèctric per la vorera, però és evident que això s’incompleix permanentment en algunes zones. Es prohibeix travessar el pas de vianants sense baixar del patinet, però és evident que els travessen contínuament sense baixar del VMP i a velocitat excessiva, i posen així en risc la vida pròpia i la d’altres vianants que travessen amb ells. Es prohibeix circular en patinet mirant el mòbil o amb els auriculars posats, però aquesta prohibició també s’incompleix contínuament.

És molt cert que en molts casos les autoritats públiques estan desbordades per la nova realitat. Però és encara més cert que el fals progressisme de molts responsables públics els porta a gestionar aquest assumpte sota la premissa que, en qüestió de locomoció, tot és vàlid si no contamina. El resultat és que l’espai públic que estava reservat als vianants (l’element més dèbil de la cadena de mobilitat) va camí de convertir-se en una selva sense llei.

Mentre que en altres àmbits del funcionament social es critica aquest ultraliberalisme com la “llei del més fort”, sembla que pel que fa a mobilitat urbana els responsables de totes bandes opten per la deixadesa i la laxitud. Una pena, perquè el patinet elèctric pot ser un VMP ideal si es posen les bases perquè es condueixi amb prudència. En canvi, està aconseguint terroritzar els vianants, arraconar els ciclistes (en general, més cauts, potser perquè pedalen amb la suor del seu front) i atemorir el conductor d’altres vehicles de motor que, quan arrenca després de parar en un pas de vianants, no sap mai si, des del més enllà, sorgirà un patinet (que ni han vist ni han pogut veure) rabent com una bala.