La muntanya i la malla

EMarc Aureli: “La vida no és ni bona ni dolenta; és un lloc per al bé i el mal”

l món és –i ha estat sempre– una cosa que tendeix a l’entropia; això és, a anar a pitjor, a encaminar-se generalment cap al desordre. Llisca, com una paret d’una muntanya al costat d’una població cap a l’extrem d’aquesta, amb tendència, tard o d’hora, a esfondrarse i enterrar el personal.

En una situació com aquesta, tenim dues opcions: o ens mudem a temps, o ens proposem de posar-hi solució, ni que sigui sense garantia de resolució del problema. Està clar que, si les coses abordades amb esforç, intel·ligència, honestedat i voluntat es poguessin arreglar, fins i tot els menys llestos i més mandrosos tindrien la temptació de fer-ho bé i fer el bé.

La solució més incerta i valerosa és aquella que té el coratge, el compromís i la voluntat de sacrifici com a convicció. Ja sé que tot això als idòlatres del tiktokisme els deu sonar a la llengua dels marcians, però hi va haver un temps, no fa tant, en què coneixíem persones per a les quals era normal sacrificar-se i donar el millor de la seva vida: el seu temps, la seva energia i el seu compromís per cuidar la seva gent: família, alumnes, pacients, veïns, comunitat...

Què ha passat? Es va posar de moda parlar del “canvi de paradigma”, una frase que, enunciada per segons qui i en segons quin moment hauria d’anar associada a un so d’alerta, ja que els paradigmes no s’haurien de canviar tan fàcilment. El que era bo per a Marc Aureli hauria de ser-ho encara avui, ja que quan algú es refugia en la brillant metàfora de Bauman i la seva societat líquida, hauríem de vigilar la cartera, perquè algú voldrà fer-nos combregar amb coses que, sovint, en el fons, no estan bé. Més que escudar-nos en la idea que tot és líquid (Bauman avisa sobre els que estan a prop de Groucho Marx i la seva frase “aquests són els meus principis i, si no li agraden, en tinc uns altres”), com a antídot tinguem, per exemple, frases de Marc Aureli a punt: “Estima l’ofici que vas aprendre i posa-hi el teu repòs...”, cosa que ens serveix per comprometre’ns amb el nostre ofici i servir la comunitat. I aquesta altra: “La vida no és ni bona ni dolenta; és un lloc per al bé i el mal”.

Estiguem alerta, perquè el bé i el mal existeixen. Tenim dues opcions: o som la muntanya que s’enfonsa o formem part d’una malla que subjecta la massa ingent de terra, perquè no ens esclafi.