La Vanguardia (Català-1ª edició)
Problemes de subministrament deixen les farmàcies sense alguns medicaments
L’escassetat se centra en l’amoxicil·lina, els psicofàrmacs i els analgèsics
Aquests últims dies molts pares i mares han anat d’una farmàcia a l’altra buscant el xarop d’amoxicil·lina per a la infecció respiratòria dels seus fills. Han rebut explicacions diverses sobre falta d’existències. No és un cas rar. Els problemes per comprar un medicament són bastant freqüents a Espanya. Se solen resoldre amb la substitució per un altre equivalent d’un altre fabricant. Però, quan hi ha un pic de demanda, com ara amb les infeccions respiratòries, es redueixen les existències de tots els productes del mateix tipus. Per què hi ha aquests problemes? Per un conjunt de raons que en dificulten la solució.
A Espanya hi ha 14.900 fàrmacs autoritzats en més de 32.000 presentacions (pastilla, xarop, en pols, injectable), segons dades de l’Agència Espanyola de Medicaments (Aemps), dependent del Ministeri de Sanitat. Al seu informe del primer semestre del 2022, l’agència reconeixia fins al juny 1.105 problemes de subministrament, un 31% més que el semestre anterior (842). En tot el 2021 en va registrar 1.643.
A la pàgina de l’Aemps de problemes de subministrament ahir constaven 632 fàrmacs. Alguns venen d’anys enrere i sense data de final del problema. Unes quantes desenes són escassos des de dates més recents i es preveu que ho siguin fins a finals d’any, fins al gener o el març del 2023... Ala llista hi ha 17 presentacions d’amoxicil·lina, però també fàrmacs contra l’asma o el colesterol, anticoagulants, psicofàrmacs o tractaments oftalmològics, entre d’altres. Els medicaments amb més problemes són, segons l’Aemps, els del sistema nerviós (analgèsics, anestèsics, psicofàrmacs...).
Les “tensions”, com les anomena l’agència, afecten un 3,4% del total de medicaments, un 0,2% de les presentacions amb més impacte sobre els pacients, afirma l’Aemps. Però sempre hi ha pacients que han de demanar un canvi de fàrmac al farmacèutic, o al metge, si a la xarxa de farmàcies no se’n troben existències. No s’ha de fer provisió. “Malgrat tot, ningú es queda mai sense medicament”, afirma Antoni Torres, farmacèutic de Barcelona i president de la patronal catalana, la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac).
Sobre les causes dels problemes d’aquest any, a part de dificultats derivades de la pandèmia de covid, l’Aemps esmenta problemes de fabricació (25% dels casos); de capacitat de la planta (24,6%); d’augment de la demanda (22%), i de subministrament de principis actius (8%). En el cas del xarop d’amoxicil·lina, usualment receptat a nens, per exemple, segons l’Aemps hi ha hagut retards dels dos grans fabricants a
l’hora de posar lots al mercat, però ja s’accelera la producció i aquesta setmana s’ha de resoldre la carestia.
Torres explica que l’escassetat de fàrmacs respon a algunes causes que s’arrosseguen des de fa anys. D’una banda, al·ludeix al marc mundial: la recerca dels governs de reduir el cost de la factura farmacèutica i dels laboratoris de rebaixar costos ha portat al fet que, com en altres sectors, un 80% dels principis actius i presentacions es fabriquin a la Xina o l’Índia. Així, els problemes mundials de matèries primeres o logístics poden causar reduccions d’existències o retards de subministrament.
D’altra banda, hi ha els marcs normatius europeu i espanyol. Els medicaments són a Espanya més barats que en altres països veïns –fins i tot 10 vegades més, diu Torres–. Laboratoris i distribuïdors obtenen més marge si els comercialitzen en altres països. Moltes companyies, afirma Tor
Segons l’Aemps, l’escassetat només afecta un 3,4% dels fàrmacs, un 0,2% dels de més impacte
res, ajusten les existències a la demanda espanyola per vendre més envasos fora. Passa sobretot amb els fàrmacs més cars i els més barats a Espanya, apunta Ángel Vives, tresorer de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (Fefe). Per això, si hi ha un problema de subministrament o creix la demanda, com ara per les bronquitis infantils, de seguida hi ha escassetat.
Els farmacèutics estan autoritzats per Sanitat a canviar un medicament, si no el tenen, per un d’equivalent d’una altra marca. Però si el metge recepta un xarop, no el poden canviar per sobres en pols o pastilles, per exemple. Això requereix una autorització excepcional com la que va fer divendres l’Aemps per alleujar la falta de xarop d’amoxicil·lina.
Igualment, l’agència pot autoritzar en casos de desproveïment importar un fàrmac d’un altre país. En altres països hi ha sistemes més ràpids de compra pels majoristes.
Torres reclama que les excepcions es converteixin en regulacions no puntuals. Els farmacèutics reivindiquen els seus coneixements i creuen que si se’ls autoritzés més canvis de fàrmacs, per exemple, resoldrien moltes faltes puntuals de productes. “A més, es contribuiria al compliment terapèutic, ja que molts pacients crònics incompleixen la medicació, i s’evitarien visites al metge de primària per canviar el fàrmac que no es troba”, diu Torres.
“No és una qüestió de què ens vulguem beneficiar, perquè al final venem igual un altre medicament”, subratlla.