El fiscal demana 37 anys per a un monitor per abusos a alumnes amb discapacitat

El fiscal demana en les conclusions provisionals un total de 37 anys de presó per a J.M.C, de 51 anys (52 al desembre), un monitor d’una escola d’educació especial de Barcelona. Està acusat de set delictes sexuals, tot i que “possiblement en van ser més i les víctimes no ho puguin precisar”.

Es tracta de noies i nois, alguns menors d’edat, tots amb una discapacitat intel·lectual de fins a un 75%. La secció novena de l’Audiència de Barcelona encara no té data per a la vista oral, que podria durar dos o tres dies i possiblement no se celebrarà fins al 2024. A més de la pena de presó, el fiscal demana deu anys de llibertat vigilada un cop l’acusat surti de la presó i 57.000 euros d’indemnització per a les víctimes. L’escola i la seva companyia d’assegurances han estat declarats responsables civils subsidiaris.

Els primers delictes són del 2015. L’acusat està en llibertat i nega els fets. El van detenir el 2017. Ja han passat set anys des de les agressions inicials (masturbacions, fel·lacions i una penetració anal). I cinc des de la detenció. En tot aquest temps hi ha hagut un canvi legal, la llei del només sí és sí, que obligarà a actualitzar les qualificacions. J.M.C., casat i amb tres fills, ha de comparèixer periòdicament davant el jutjat i té una altra feina, no relacionada amb menors ni persones amb discapacitat.

L’investigat es va aprofitar de la seva “preeminent ascendència sobre les víctimes”, alumnes de l’escola d’educació especial Taigà, a l’avinguda Vallvidrera de Barcelona. J.M.C. (així apareix a la còpia de l’escrit d’acusació en poder d’aquest diari) era un monitor amb “funcions docents i, especialment, extraescolars”. Dirigia el club esportiu del centre i participava en les excursions i colònies.

Les agressions es van cometre presumptament en aquestes activitats fora de l’escola, durant tallers de bàsquet en masies i residències de Canyelles o el parc natural de Collserola. J.M.C., diu la Fiscalia, va satisfer les seves “apetències lúbriques” amb aquells a qui havia de protegir, persones “en situació d’indefensió” i sense “prou discerniment”.

Malgrat que les acusacions particulars faran valer les declaracions que ja van fer els seus patrocinats davant psicoterapeutes i control judicial, el temps juga en contra seu. Què passarà si els ordenen declarar altre cop davant el tribunal, tot i les seves condicions especials? recordaran els fets? Els especialistes asseguren que són incapaços de mentir. La tardança de la justícia no és l’únic que indigna les famílies: l’acusat només té ordre d’allunyament respecte a tres dels vuit joves.

La secció novena de Barcelona, que ha de jutjar els fets, encara no té ni data per celebrar la vista