La Vanguardia (Català-1ª edició)
D’activista a gran editor
Avui es presenten al Macba les memòries pòstumes de Juan Grijalbo, que ha impulsat la seva filla Poppy
“He aconseguit editar amb èxit best-sellers nord-americans i llibres marxistes”, declarava a aquest diari Juan Grijalbo el 1995. Potser en aquell temps l’editor català ja estava treballant en les seves memòries, que van quedar inèdites després de la seva mort.
“He aconseguit editar amb èxit best-sellers americans i llibres marxistes”, manifestava
Apareixen ara en una edició limitada, per iniciativa de la seva filla Poppy. Amb el títol La última palabra, es presenten aquesta tarda a l’Atrium del Macba.
Juan Grijalbo (1911-2002) va ser un gran personatge, un activista dels anys trenta que després d’exercir càrrecs d’importància al bàndol republicà durant la Guerra Civil inicia a l’exili americà una reeixida carrera d’editor, que el converteix en milionari i culmina amb el seu retorn a Espanya. El periodista Víctor Fernández s’ha ocupat d’editar les transcripcions dels records que Grijalbo dictava, i els ha complementat amb documents com ara els contractes firmats amb autors que va publicar tipus Kurt Vonnegut o Joan Didion.
El recorregut s’inicia a Gandesa: fill únic d’una mare entregada, i d’un pare expulsat de casa per les seves aventures cràpules, Grijalbo entra amb catorze anys a treballar de botons al Banc de Reus. Comença així una carrera que el porta per diferents entitats bancàries alhora que s’incorpora al món sindical, i a la política en l’àmbit socialista. Participa en la creació del PSUC, i quan esclata la Guerra Civil és nomenat vocal del Consell d’Economia per Josep Tarradellas. Amb aquest polític inicia una relació que es prolongarà; Grijalbo contribueix a finançar la Generalitat de l’exili, i tots dos es retrobaran a Barcelona després de la mort de Franco.
Al final de la guerra, Grijalbo emprèn el camí de l’exili. Després de passar per França desembarca a Mèxic, on amb un préstec autoritzat pel president Juan Negrín (però que alguns companys de l’exili li discutiran) engega amb uns socis l’editorial Atlante. Promourà per tot Llatinoamèrica –i amb molt bona recepció!– els llibres de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS. Llança també la col·lecció de biografies Gandesa, homenatge a la seva localitat d’origen. A
Costa Rica, Veneçuela, l’Equador, el Perú o Colòmbia el reben els grans mandataris.
Disposat a llançar el seu propi segell, rep un impagable consell del gran editor mexicà Daniel Cossío Villegas: que llegeixi el Publishers Weekly i estigui atent a la seva llista de supervendes. És així com Grijalbo detectarà novel·les com El motín del Caine, de Herman Wouk, i sobretot El padrino, de Mario Puzo, el seu supervendes mé simportant; igualment els llibres d’autoajuda de Wayne W. Dyer, que es continuen venent. També publicarà durant la transició els hispanistes Hugh Thomas i Gabriel Jackson. Va ser pioner fent servir tècniques d’impressió i sistemes d’empaquetatge de llibres; el 1988 va vendre la seva editorial al grup italià Mondadori.
Les memòries de Grijalbo repassen superficialment la seva vida personal –tres matrimonis, amb una filla del primer i dues filles del tercer i definitiu, amb la uruguaiana Dinath Grandi–. No escassegen les revelacions curioses: les bones relacions amb l’URSS li van valer la consideració d’agent soviètic per part de les autoritats dels EUA. Amb l’aspecte de dandi, va causar l’admiració de l’autor de thrillers Chester Himes, que li va demanar on es vestia. L’editor el va acompanyar a la sastreria barcelonina Pellicer, on Himes es va encarregar sis vestits de drap anglès. Amb la família de Josep Tarradellas va trencar quan van portar les memòries pòstumes del polític a Planeta, en lloc de qui tant l’havia ajudat.