La Vanguardia (Català-1ª edició)
El futbol s’agenolla
Les set seleccions que havien de portar el braçal arc de Sant Martí se’n desdiuen
“Avui em sento qatarià, avui em sento àrab, avui em sento africà, avui em sento discapacitat, avui em sento gai, avui em sento treballador immigrant”. El discurs que Gianni Infantino, president de la FIFA, va pronunciar hores abans de l’inici del Mundial i que pretenia passar a la posteritat com a discurs amb reminiscències kennedianes ja va sonar cínic en directe, però amb l’episodi del braçal viscut ahir al matí a la controvertida Copa del Món de Qatar se’n va directament a les escombraries.
Anglaterra, Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica, Suïssa i País de Gal·les, les set seleccions europees que havien anunciat que els seus capitans portarien al braç el lema One love sobre una bandera de l’arc de Sant Martí pròpia del moviment LGTBi, van redactar un comunicat conjunt per anunciar al món que se’n desdeien: “Com a federacions nacionals, no podem posar els nostres jugadors en una posició en què puguin enfrontar-se a sancions esportives, incloent-hi l’amonestació, per la qual cosa hem demanat als capitans que no intentin portar els braçalets en els partits de la Copa Mundial de la FIFA”.
De què tenen por les federacions d’aquests països? Doncs que l’àrbitre de torn, emparat en la literalitat de la norma, tregui una targeta groga al capità al minut 1 amb el risc d’amonestar-lo amb una segona (expulsió, per tant) si persisteix a portar-lo. Què és el que està prohibit per reglament? “Fer qualsevol gest polític dins del marc de la competició”. És un “gest polític” defensar el dret de les persones a estimar-se en llibertat sense distinció de gèneres? A Qatar, país organitzador del Mundial, sí, atès que l’homosexualitat està prohibida i penalitzada. Conclusió: el món avança i el futbol retrocedeix. Els criteris de la FIFA i Qatar s’imposen.
La por de sancions als jugadors va desactivar, per tant, una reivindicació en realitat bastant inofensiva. El futbol d’elit, les federacions i els seus futbolistes en aquest cas, renuncien d’aquesta manera a qualsevol forma d’activisme, per tímid que sigui (no ha estat mai un gremi especialment generós en aquell àmbit), per temor de les conseqüències. “El reglament és igual per a tothom”, recordaven ahir fonts de la FIFA.
Cal destacar que Espanya i Portugal no han format mai part d’aquest grup de set seleccions europees, mentre que Hugo Lloris, capità de la selecció francesa, es va desmarcar dies enrere de lluir un braçal especial: “Prefereixo quedarme al meu paper de jugador. És evident que hi ha causes a què cal donar suport. Però és la FIFA la que decideix”.
El primer dels jugadors que havia de portar el braçalet en aquest Mundial havia de ser Harry Kane en l’enfrontament entre Anglaterra i l’Iran. El capità anglès s’exposava a rebre una targeta groga i una possible sanció econòmica que acostuma a pagar la federació de torn. “Estàvem preparats
Anglaterra, els Països Baixos, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Gal·les canvien a última hora
La por de sancions als jugadors desactiva una reivindicació en realitat inofensiva: “Un sol amor”
per pagar les multes que normalment s’aplicarien a les infraccions de les normes i teníem un ferm compromís de portar el braçal. Tot i això, no podem posar els nostres jugadors en una situació en què puguin ser amonestats o fins i tot obligats a abandonar el terreny de joc”, insistien en l’escrit les set seleccions signants del comunicat. “Estem frustrats per la decisió de la FIFA”, afegien.
Tant els jugadors com els entrenadors estan “decebuts”, ja que “són ferms defensors de la inclusió i mostraran el seu suport d’altres maneres”, es justificaven.
Encara al matí, minuts abans de saber-se la decisió, Kasper Hjulmand, el seleccionador de Dinamarca, país que més s’ha posicionat en contra de la celebració del Mundial a Qatar, es mostrava resignat: “No és una cosa que hàgim inventat només per a aquest Mundial. El nostre capità ja va portar el braçalet en partits anteriors i no va passar res. Al braçalet hi diu One love. No entenc on és el problema”.
A la tarda arribarien els partits. Hi va haver qui va alimentar esperances de veure un futbolista desafiant el poder establert. No va passar.
Van jugar successivament Anglaterra, Holanda i el País de Gal·les. Els seus capitans van portar el braçalet de sempre. El convencional.