La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern central pressiona per portar a la classe mitjana l’ajuda als hipotecats
La negociació amb la banca continua i se centra en el nombre de beneficiaris
El Govern central i els bancs estan esgotant al màxim les negociacions per establir un mecanisme que alleugi les pujades de l’Euribor tant per als consumidors vulnerables com per a segments més amplis de la societat. Les diferències es troben precisament en aquest últim aspecte, ja que el Ministeri d’Afers Econòmics vol ampliar el màxim possible l’univers de beneficiaris, i els bancs mostren reticències. La ministra
L’objectiu de Calviño és aprovar un segon codi de bones pràctiques per a perfils més amplis
Els bancs volen que la solució sigui temporal i no tingui efectes sobre els seus comptes
Nadia Calviño va dir la setmana passada que l’objectiu és arribar a la classe mitjana.
L’acord sobre les hipoteques entre el Govern espanyol i els bancs, representats per l’AEB i les antigues caixes de la CECA, seria el tercer d’aquesta legislatura, però el de més importància. Els altres dos es refereixen a la inclusió de persones grans i zones rurals. Ara el que està en joc és una solució preventiva a un problema que sobrevola les economies domèstiques, el de l’encariment de les hipoteques. Com a obstacle de fons hi ha el nou impost a la banca, que a diferència del de les energètiques no ha quedat suavitzat en el tràmit parlamentari i que s’aprovarà previsiblement aquest dijous al Congrés.
Les fonts indiquen que les negociacions s’han mantingut tant a nivell tècnic com al més alt nivell i que continuaven ahir, malgrat que la banca ja ha posat sobre la taula la seva última proposta. Calviño va avançar la setmana passada, en una roda de premsa amb la comissària de Competència, Margrethe Vestager, que l’acord seria analitzat pel Consell de Ministres d’avui perquè entri en vigor l’1 de gener. El pacte arribaria en “hores”, va dir, però ahir continuava sense materialitzar-se.
Davant l’objectiu del Govern central d’accedir a capes com més àmplies millor de la població, les línies vermelles dels bancs estan en no perjudicar els seus balanços i que les noves mesures tinguin caràcter temporal i es dirigeixin específicament a resoldre els problemes puntuals de liquiditat per la nova pujada de tipus. Des dels bancs es compara la solució amb la de la bonificació dels carburants, en el sentit que es tracta d’una iniciativa de l’Executiu que no perjudica les empreses energètiques.
De moment, el que hi ha són dos catàlegs de mesures ben diferenciades: les que amplien el Codi de Bones Pràctiques del 2012 i les incloses en una espècie de codi dos de nova creació. El primer està destinat als consumidors vulnerables, amb ingressos inferiors a tres vegades l’Iprem, és a dir, 24.318 euros en 14 pagues. El segon és el
gran cavall de batalla. Malgrat quedar vinculat també a l’Iprem, la intenció del Govern central és que la referència sigui més laxa.
La qüestió és dilucidar què és la classe mitjana a Espanya. Les estadístiques de l’INE la situen, en termes de renda familiar, una mica per sobre dels 30.000 euros. Les seves últimes dades disponibles, del
Hi haurà períodes de carència, ampliacions de terminis i facilitats per passar de tipus variable a fix
2019, estableixen en 21.682 el sou mitjà i en 17.961 euros la mitjana salarial, que és la que es troba al centre de la mostra, amb el mateix nombre de persones per dalt que per baix. Els resultats varien molt per regions.
Les mesures afegides al Codi de Bones Pràctiques estan encaminades a incorporar un període de carència en què els consumidors quedin exempts de pagar una part del préstec. Aquest codi ja recull diverses opcions de reestructuració de deute i la fórmula de la dació en pagament. Segons dades ofertes ahir per l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), el tipus mitjà de les hipoteques es va situar a l’octubre en un 2,66%, la referència més alta des del 2014, tot i que els nivells són relativament baixos i encara no s’aprecia una pujada significativa de la morositat.
Pel que fa a les mesures del codi dos, la vista està posada en les famílies de classe mitjana que puguin entrar en risc de vulnerabilitat.
La idea és congelar la quota bancària durant un any a canvi d’ampliar els terminis sense superar els 40 anys. També es treballa en facilitats per canviar els préstecs de variables a fixos. L’ajuda s’activaria així que la quota pugés més d’un 30% i assolís un pes sobre els ingressos familiars superior a un 40%. En tots els casos, les mesures es dirigeixen al primer habitatge.
Els dos codis són de lliure adhesió i d’obligat compliment. La fórmula que el Govern central utilitzarà serà la del reial decret llei, cosa que l’obliga a aprovar-lo avui al Consell de Ministres o, com a molt tard, dimarts vinent. La convalidació al Congrés, l’adhesió dels bancs i l’adaptació informàtica s’ha de fer al desembre.