Amor, fes veure que no em coneixes

Tornant del cap de setmana vaig anar a dinar amb la meva amiga X. Em va parlar molt de la seva vida en parella. Està amb un paio formidable, el meu amic Y, des de fa una pila d’anys, prou temps com per sentir-se còmodes l’un amb l’altra (i viceversa).

Sentir-se còmode, coincidim entre plat i plat, és un dels plaers d’estar en una relació a llarg termini. Pots demanar menjar per emportar, veure dues temporades d’una sèrie en una sola tarda, escarxofar-te al sofà tot un diumenge. Va dir ella, caricaturitzant la situació. Aquella felicitat que es diu avorrir-se junts. Vaig dir jo.

X no va parar d’enumerar avantatges. És un alleujament no haver d’estar en mode alerta. Sentir-se lliure de mostrar-se poc atractiu o d’explicar alguna neurosi estranya sense preocupar-se que l’altra persona descobreixi qui som en realitat. Va dir ella. Però això també és un risc de les relacions: donar per feta la parella i no provar d’impressionar-la. Vaig dir jo.

Llavors concloem l’evident: oblidem com coquetejar l’una amb l’altre (i viceversa) o que l’altra persona pot ser atractiva per a algú més, i llavors els que formen una parella poden arribar a avorrir-se d’ells mateixos, de l’altra persona, de Netflix, del sofà i de la còmoda comoditat de la confortable relació a llarg termini.

–Havíem de fer alguna cosa –va dir ella. Moment confessió. Un joc de rol! –Un... què? –vaig dir jo.

Ni X ni Y tenien experiència prèvia. No solen muntar escenes alumna-professor, fingir que algun està en una entrevista de feina amb l’altre o que ella és la princesa i ell Jabba el Hutt. No farien veure que eren uns altres. Serien ells. Anirien a un bar, fingirien ser dos desconeguts i provarien de seduir-se. Com conèixer-se “per primera vegada”. Per discreció, no explicaré detalls ni com va acabar la nit. Només que per a X va ser una experiència única. Una trobada sexual estranya, casual, emocionant... amb la seva parella. No és que la meva amiga em recomanés el joc però sí el que va fer per ells: els va recordar que, malgrat la il·lusió de familiaritat que donen els anys junts, continuaven sent un parell de perfectes desconeguts.